dilluns, 18 d’agost del 2014

PICO ANETO PEL PORTILLÓN SUPERIOR - 2014/08/15


aneto
El Aneto 3404m.

Havíem decidit intentar l'ascensió a l'Aneto, per a això ens vam anar preparant la ruta, l'equip necessari, el menjar, un horari de referència, posar-nos una mica en forma i una contínua vigilància del temps meteorològic. Tot i que la ascensió és una clàssica i amb molta gent, no deixa de ser una de les més dures ascensions del Pirineu, tant per el seu fort desnivell, com per la seva llarga durada, amb la qual cosa, no cal perdre-li el respecte a aquesta muntanya. Dir que hem tingut un dia de alta muntanya magnífic, on el planejat ha sortit bé i a part de quedar esgotats, també hem gaudit molt en aconseguir el nostre objectiu de fer cim. 



Horaris, 
La Basurta (1.900m.) a Refugi de Renclusa: (2.140m) 0,40h 
a Portillón Superior: (2.890m) 2h15'.a Pic Aneto: (3.404m) 2h30' 
retorn a la Besurta: (1.900m) 5h30'. 
-Desnivel Acumulat: + 1.350m. -1550m. 
-Horari Total: 11h30'.con 1 hora de parada 
-Distància: 14 km. aprox.

aneto, benasque, la renclusa
 Parada del Autobús de las Nubes al Vado del Hospital de Benasque, on tenim que deixar el cotxe.

aneto, benasque, la renclusa
Parada del bus a La Basurta 1897 m., Són les 16,00h. aquí comencem a caminar cap al refugi de la Renclusa, al fons la Tuca de la Renclusa amb 2679 m.

aneto, benasque, la renclusa
Contemplant la bonica zona de La Basurta des del camí que va cap a La Renclusa.

aneto, benasque, la renclusa
 La ascensió al Refugi de la Renclusa ens portaria uns 40 minuts per un camí força concorregut. 

aneto, benasque, la renclusa

aneto, benasque, la renclusa
Sobre les 16,40 h. arribem al Refugi de La Renclusa 2140 m., la boira tapa bastant el recorregut de la pujada que hem de fer demà. Més tard es buidaria i es tornaria a tapar.

aneto, benasque, la renclusa
Interior del Refugi de la Renclusa.

aneto, benasque, la renclusa
 A l'interior del Refugi de la Renclusa observant la ruta que ens queda per davant.

aneto, benasque, la renclusa

Vistes des de La Renclusa


Després aixecar-nos a les 4,30 h. comencem a esmorzar a les 5,00 h. i després de preparar les motxilles i l'equip, vam iniciar per fi l'ascensió a les 6,00 hores.

Tenim més d'una hora de foscor ascendint pel barranc de La Maladeta, afortunadament la llum del frontal ens permet no sortir-nos de la ruta.
Els llums dels frontals que es veuen per la muntanya tant cap amunt nostre com cap avall, també ens ajuden a tindre una referencia.

Clareja a l'altura del Portillón Inferior.

La Pedrera interminable..., havíem entès que era dura, però tot i així sorprèn lo pesada que arriba a ser. En el descens se'ns faria horrible.

Arribant al Potillón Superior sobre les 8,15 h.

aneto, benasque, la renclusa, portillon superior
A l'entrada del Portillón Superior 2895 m., primera visió del Pic Aneto. 

aneto, benasque, la renclusa, portillon superior
Dóna la impressió d'estar a prop, però encara queden unes tres hores bones per arribar al cim. A la cantonada de la foto es pot apreciar el lloc on es col · loquen els grampons.

aneto, benasque, la renclusa, portillon superior
Baixant del Portillón Superior.

Als peus del Portillón Superior ens posem els grampons, agafem el piolet, són les 8,30 h. i comencem l'ascens per la neu.

Ens anima que a poc a poc tenim el cim més a prop

Pujant per la zona de la Glacera de l'Aneto.

Darrere deixem el pic de la Maladeta i la cresta dels Portillons.

collado coronas, aneto, benasque, la renclusa, portillon superior
Arribant al Coll Corones.

Coll Corones 3198 m.

A partir del Coll de Coronas ens trobem amb un dels trams més durs de tot el recorregut. Es tracta de l'últim tram de la glacera que posseeix una fortíssima pendent i on potser també hi hagi un dels passos més exposats.

Superat la glacera, podem veure el petits que són els grups de gent que van pujant, en la immensitat de la muntanya. 


Hem deixat de portar els grampons, comencem a veure la avantcim o Punta Olivera, on deixarem les motxilles per fer el mític Pas de Mahoma.

Dues parts en el famós Pas de Mahoma 3390 m., un pas d'uns 40 metres de longitud amb poca dificultat però molt aeri i exposat. Encara que portàvem corda, vam decidir no utilitzar-la, ja que hi ha diverses zones on subjectarse, la roca esta gelada però ens agafem amb força.

Es bateig "Pont de Mahoma", conforme, segons es creu, a la llegenda musulmana que diu que l'entrada al paradís és tan estreta com el tall d'una cimitarra sobre la qual només passen els justos.


aneto, benasque, la renclusa, portillon superior
Una vegada superat el Pas de Mahoma arribem al cim del Pic Aneto (3404 m. d'altitud) després de 5 hores de caminada. Són les 11.30 hores i estem contents d'haver superat el Sostre dels Pirineus.


aneto, benasque, la renclusa, portillon superior
Molt contents d'haver-ho aconseguit !!!

Vistes des del cim

Vistes des del cim

Reposant forces en fals cim, mirant cap al Pic Corones i la Maladeta al fons, les vistes són impressionants.

Comença el descens



Cal anar amb compte de no relliscar

aneto, benasque, la renclusa, portillon superior
Arribant al Portillón Superior

Pas del Portillón Superior 2895 m.

Baixada del Portillón Superior cap a la pedrera, la boira no ens deixaria veure el camí amb facilitat, amb el problema afegit de la gran quantitat de fites repartides, que confonen més que ajuden.


Tornem a la terrible pedrera, amb boira i el cansament acumulat, ens portaria gairebé tres hores baixar, més temps que el que vam trigar a la pujada.


Arribant a la Renclusa

Mirador de la Renclusa on arribem a les 17,00 hores. Després de parar al refugi, baixem a La Basurta, on arribem a les 18,00 h., allà esperar el autobus i despres al aparcament del cotxe. A les 20,00 h estem a la Taverna de Graus per refer.nos amb un bon sopar i sobre les 23,00 hores arribàvem a Barcelona, en el que ha estat un dia intens.


El botànic Albert de Franqueville va recórrer a la llegenda musulmana per batejar com el Pont de Mahoma, l'últim escull abans d'arribar al cim. Franqueville i el militar rus Platon de Tchihatcheff van liderar la primera ascensió a l'Aneto, el 20 de juliol de 1842. Uns anys després, nosaltres tres, hem tingut també, la nostra pròpia aventura a l'Aneto.




diumenge, 10 d’agost del 2014

PIC DE TORRENEULES PER NURIA - 2014/08/09



Pic de Torreneules
El Pic de Torreneules

Avui decidim pujar al Pic de Torreneules, situat a la Comarca del Ripollès, al preciós Vall de Núria, una muntanya que compta amb una alçada de 2.711m., i tot i no ser un dels pics més alts, sí que és dels més impressionants per la seva forma piramidal. Comencem a caminar des del Santuari de Núria passant per l'alberg del Pic de l'Àliga, creuem el Torrent de la Font Negre via Cim del Ras, coll del Torreneules i cim, en un dia on la meteorologia ens ha ensenyat les dents, però que ha finalitzant molt bé. Recomanar les panoràmiques vistes des del cim.




Arribem a Queralbs a les 7:30 h. a pel primer tren, estacionem el cotxe i ens dirigim a l'estació del cremallera que puja a Núria i que surt a les 7,49 h. En uns vint minuts ens portara al Santuari. (1960m.)

Prenem direcció a l'alberg del Pic de l'Àliga (2122 m.), pujant per on a l'hivern es una pista d'esquí. Hi ha força desnivell i a primera hora es nota a les cames. Es pot pujar en telecabina, però fins a les 9,00h. no ho posen en marxa, de manera que vam decidir pujar caminant.


Ens dirigim cap al Torrent de Fontnegre, som els primers en ascendir aquest matí cap al Torreneules i això ens permet observar, sempre a una prudent distància, diverses marmotes i isards.


 Comença a sortir el sol  i il·luminar la vessant del Coma del Clot.

Torrent de la Fontnegre


Passat el Torrent del Fontnegre pugem per la llarga Baga de la Coma del Clot, al fons el Pic dels Rocs Blancs de Fontnegre.

Aquest tros es fa llarg i dur, però té la recompensa de les vistes.

Pic de Torreneules
Deixem al lluny l'alberg del Pic l'Àguila mentre la boira comença a tapar la part baixa de la vall.

 A poc a poc superem desnivell deixant enrere la pesada pendent.

Sembla aparèixer entre els núvols!

Pugem al primer pic del dia, el Cim del Ras (2.564 mts.). Des d'aquí hi ha una excel · lent vista de totes les muntanyes que circumden l'anomenada Olla de Núria; Puigmal, Finestrelles, Eina, Noufonts, etc

La meteorologia va canviant ràpidament, molta boira està pujant i es percep que la temperatura baixa, sembla que en breu plourà per la zona.

El majestuós Pic de Torreneules entre la boira. Pocs minuts despres de fer la foto, el temps ens canvia de cop, un fort vent fa baixar la temperatura i es posa a ploure. Mentre ens posem els impermeables, arriben cap a nosaltres una noia amb els seus dos fills, després de parlar i encara que comença a pedregar, vam decidir anar tots junts fins al coll. A partir d'aquí i durant una estona, no estarem per fer fotografies.

coll de torreneules
El Coll del Torreneules (2563m.), indicador de direcció a Coma de Vaca i Núria.

Després de passar una estona apurats, el temps decideix canviar de nou, amb un fort vent que poc a poc aclareix el panorama. Sense donar crèdit, finalment vam aconseguir els cinc, arribar al cim amb un agradable sol i unes vistes impressionants. (2711m.)

 Vistes des de el cim, la vall de Ribes, Queralbs.

 Vistes des de el cim, el Gra de Fajol, el Pic de Bastiments.

 Vistes des de el cim, el Puig de Tirapits, els Pics de la Vaca, el Pic del Infern, el Pic de Freser, el Pic de Bastiments.

 Una mica mes relaxats i contents de baixada en El Coll de Torreneules. 

coll de torreneules

pic de torreneules
La piràmide del Torreneules, clica la foto i vegeu la proporció de dos muntanyencs ascendint per l'aresta, amb el volum de la muntanya.


 El Puigmal

A la baixada,  ja més relaxats, anem junts els cinc fent-nos fotos pel camí.


Al fons la poblacio de Ribes de Fresser


santuari de nuria
 Com no..., baixem caminant fins al Santuari de Nuria

 Poc abans de les dues del migdia agafem el cremallera per baixar a Queralbs.

Feia molt temps que no paràvem a La Corba, un antic restaurant de pas, passat Aigues de Ribes, d'aquella mesura que ens agrada a nosaltres, ...vam decidir recuperar-nos amb les seves viandes.