dilluns, 25 d’abril del 2016

SANT JOAN DEL GALÍ - SANT SEBASTIÀ - SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER - SANT MARTÍ DE SENTFORES - SANT JOAN DEL GALÍ 2016/ 04/ 23


Sant Joan del Galí, al fons Sant Sebastià


Petita caminada circular al costat de la Plana de Vic, on trepitjarem una part dels verds camps veïns de Gurb, Santa Eulàlia de Riuprimer i Sentfores, en un matí que va començar mandrós per la seva incertesa meteorològica, però que finalment es va animar. Un recorregut molt conegut a la comarca d'Osona per la seva pujada a l'emblemàtica ermita de Sant Sebastià, i que nosaltres la farem amb alguna petita variant. Començarem pujant a Sant Sebastià per la seva banda nord, un camí una mica més llarg per arribar, que el directe per la Vila, però també més bonic; per després baixar a Santa Eulàlia de Riuprimer i allargar ruta fins a l'ermita de Sant Martí de Sentfores. A la tornada, per un camí més planer, gaudirem d'un paisatge d'extensos camps verds de conreu amb masies disseminades. Una distreta caminada amb interessants indrets.



Powered by Wikiloc

INICI: Entre el quilometro tres i quatre de la carretera C-154 direcció Vic – Olost, trobem un petit desviament a l'esquerre que porta a Sant Joan del Galí, justament en aquest punt, abans d'arribar a l'ermita, deixarem el cotxe i donarem inici a la nostra caminada.

ITINERARI: Comencem caminant uns dos quilometres, per la carretera C-154 direcció Olost, no té molt de trànsit, la qual cosa va bé per admirar el paisatge. Just passat el quilometro cinc, agafem el desviament a l'esquerre on és el Molí de la Pujada. Estem ara al PRC-41, que creurà la riera de Sant Bartomeu i que ens enfilés per la Baga de la Pujada, un espès bosc, seguirem les marques grogues i blanques que ens duran per alguna drecera per evitar la ziga-zaga de la pista. Deixarem enrere la masia de Les Casetes i agafarem un bonic sender fins a l'ermita de Sant Sebastià, (770 metres) bon mirador de la plana de Vic.

La baixada la farem per la pista del Camí de Sant Sebastià que serveix per pujar amb cotxe, deixarem la pista a Les Acacies, para passar per Can Tió i arribar a Santa Eulàlia de Riuprimer per la carretera BV-4316. Creuem pel centre la població i baixem a la riera de Muntanyola, que l'acompanyarem uns metres de baixada per la seva banda dreta fins a agafar la pista que puja al Mas del Sord que deixarem al arribar al Coll Burí, per traspassar les Costes Males, paisatge de muntanyetes de terra blanca i arribar a Can Conill. Donem la volta al mas i continuem pel camí fins a trobar l'indicador per pujar a l'antiga ermita de Sant Martí de Sentfores. 

Desfem camí uns metres i baixem al Mèder per continuar pista fins a la carretera BV-4316 que creuarem per agafar el Camí de Sant Sebastià, el qual deixarem al primer trencall per passar pels masos de Pont del Ca, La Vila, Caseta de Sant Joan, El Roure, El Galí, i arribar a l'ermita de Sant Joan del Galí sumen uns cent metres més al punt de sortida. 

DURADA: 4,00 hores sense parades (vam dedicar una hora a parades i altra hora a esmorzar) - DISTANCIA: 16,00 quilòmetres - DESNIVELL: 430 metres.

Comencem agafant la carretera C-154 direcció Vic – Olost, amb un cel tapat que amenaça pluja.

Entrem al PRC-41 pel Molí de la Pujada

Creuant la riera de Sant Bartomeu, comencem la pista de pujada


Drecera per l'espès bosc format de roure, boix i pi roig; que en algun punt ens costés de travessar.


Segona drecera a la pista per arribar al Pla de Sant Sebastià

Pla de Sant Sebastià

Les Casetes





Sant Sebastià

L’Ermita de Sant Sebastià està situada en un dels espais més privilegiats de la Plana de Vic. Dalt d’un turó de 770 d’altitud, les vistes a la contrada són impressionats, amb una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guillaries, Collsacabra o el Pirineu.


Si bé la capella de l’ermita data del segle XVI, la resta de l’edifici i el seu característic campanar són del segle XVIII. Aquestes parts s’enlairaren en agraïment a la miraculosa intervenció de Sant Sebastià per haver acabat amb una epidèmia de pesta. No en va, el sant és considerat protector d’aquesta malaltia.

La reunió secreta

En aquesta ermita se celebrà el 17 de maig de 1705 una reunió secreta on es va signar el conegut com a Pacte dels Vigatans, amb el qual s’acordà entrar en la Guerra de Successió i donar suport a l’arxiduc Carles. Aquest fet, es recorda cada any amb l’encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans el dia 7 de maig i la posterior Marxa dels Vigatans, el vespre abans de la Diada. La commemoració finalitza l’11 de setembre amb la crema simbòlica del Decret de Nova Planta a Vic.

El Pacte dels vigatans,
http://www.11setembre1714.org/documents/1705-05-17-pacte-vigatans-frame.html



Baixant veiem entre boira El Soler Botey



La colònia de Soler-Botey estava situada en un gran edifici sobre el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, comarca d'Osona, que havia estat requisat als seus propietaris, marquesos de Santa Isabel, i convertit, pels republicans, en una residència per a nens refugiats a la guerra civil espanyola. Després aquests nens travessarien la frontera.

Arribant el peu de la muntanya per Can Tió, albirem Santa Eulàlia de Riuprimer

Santa Eulàlia de Riuprimer

Esglèsia de Santa Eulàlia

Cal Xoriguer, al centre del poble, on farem una obligada parada per recuperar material d'intendència...


La riera de Muntanyola


Salt de aigua a la riera de Muntanyola


Coll Burí

Estem al Serrat de l'Om a les Costes Males, un paisatge diferent de tot el del voltant.


Quant passem per Can Conill, tenim unes vistes fabuloses de Vic

Arribem al camí de Sant Martí de Sentfores


Sant Martí de Sentfores

L’ església és documentada ja el 930, i sembla que ja s'hi refereix una menció del 898 que parla del terme de Sant Martí; per tant, podria ésser anterior a l'organització del terme a l'entorn del castell de Sentfores.

 El 1151, el bisbe de Vic, Pere de Redorta, va consagrar una nova església, que és la que ha arribat fins als nostres dies, malgrat que en èpoques posteriors s'hi van fer nombroses modificacions, especialment en el els segles XVI i XVII. En 1594 es va construir un nou portal i es va refer la volta, mentre que en 1690 es van arrebossar els seus murs i es van decorar amb pintures.

L’abandonament va començar l’any 1870, quan Sant Martí perd la condició de Parròquia, en benefici de la nova església construïda al barri de la Guixa.


Baixem amb direcció al mas l'Om

Tornem a creuar la riera de Muntanyola

La Roureda



Agafem la pista a Sant Sebastià, una vegada travessat la carretera BV-4316 a Santa Eulàlia de Riuprimer.

De tornada, ara veiem des de baix, Sant Sebastià a la nostra esquerre.

Passem pel mas de La Vila i al fons tenim els masos de La Caseta de Sant Joan, El Roure i més enllà el del Galí.

Sant Joan del Galí

Passats unes quantes masies pel camí, arribem a la bonica ermita romànica de Sant Joan del Galí, que existia ja el 1003 i que guarda un antic sarcòfag esculpit (segle XIV). En aquest bonic indret, podriem posar-lo, com punt final del nostre recomanable recorregut d'avui.





Gracies i fins la propera !!





diumenge, 17 d’abril del 2016

VALLVIDRERA - ERMITA DE SANTA MARIA - PANTÀ DE VALLVIDRERA - TURÓ DE CAN PASCUAL - SANTA CREU D'OLORDA - TORRE DEL BISBE - COLL DE LES TORRES - COLLET DE LA VINYASSA 2016/ 04/ 16



Pantà de Vallvidrera

Petita caminada circular pel vessant nord de Collserola que ens durà a l'anada des del centre de la població de Vallvidrera fins a l'ermita de Santa Creu d'Olorda, i per la Valldonzella a la tornada. En aquest recorregut passarem per llocs interessants, entre altres, l'ermita de Santa Maria de Vallvidrera, lloc on va néixer la localitat actual, també caminarem per l'encantador oasi que forma el pantà de Vallvidrera i la històrica ermita de Santa Creu d'Olorda. També gaudirem d'extenses vistes on podrem contemplar la Serra de Montserrat, la Serra d'Obac i el Montseny, com les muntanyes més properes de Sant Pere Màrtir, el Tibidabo i el Puig d'Olorda des d'un altre punt de vista al que tenim normalment des de Barcelona. Una bona passejada matinal.


Powered by Wikiloc

ITINERARI: Podríem posar com punt de sortida i arribada l'estació superior del Baixador de Vallvidrera,per tindre l'opció de no agafar el cotxe si no volem. Tot seguit passarem per la plaça de Vallvidrera i baixarem, per darrere del mercat, per unes escales a la dreta (Camí de les Nespres) que ens portaran per l'obaga amb direcció a Santa Maria de Vallvidrera. Abans d'arribar a l'ermita, passarem per la font de Sant Ramon i la font de Santa Bàrbara al Àrea de lleure, continuant, pel camí de la Llenega arribem a l'ermita de Santa Maria de Vallvidrera del segle X.

Triem el camí de Cama-sec per arribar a La Mina Grott i la seva curiosa historia, continuem pel camí, al costat del Torrent de la Budellera i arribem a la bonica Casa del Guarda als peus de la presa. Pujem una mica i arribem al encantador paisatge del pantà de Vallvidrera, per un altre banda, joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX.

Perfilem la banda esquerra del pantà i pujem per les vivendes de Mas Sauró GR, continuem pel Camí de Can Pasqual, fins a agafar a l'esquerre el camí de Can Balasc, per on arribarem al Turo de Can Pasqual. (473 metres) continuem per Can Masdemont (GR.) fins a arribar al Coll de Can Pasqual. Ara baixem per la carretera per Mas Pins fins a Can Sargantana, on deixarem a l'esquerre la carretera. Continuem pel bonic camí passant per el Coll de Mallol, fins a Santa Creu d'Olorda, l'ermita de què data del segle IX.

Comencem a baixar pel costat de la zona de pícnic, per continuar per la pista al costat del Torrent d'en Serra, passant per Can Furriol i la seva bonica font amb peixos. Entrarem a la vall de Valldonzella, passant per la Torre del Bisbe i poc després per les restes de la Torre de Santa Margarida i la seva font. Ara farem bona pujada cap al Coll de Torres i després al Coll de Cuiàs i el Collet de la Vinyassa, per arribar a la plaça de Vallvidrera i el seu punt de sortida.

DISTANCIA: 15,34 quilòmetres - DURADA: 4,10 hores sense parades - (Nosaltres li vam dedicar 6,00 hores per culpa de les parades i el llarg esmorzar...) -  DESNIVELL: 520 metres

Inici del Camí de les Nespres

Camí de les Nespres

Font de Sant Ramón

Font de Santa Barbara al Àrea de lleure Santa Maria de Vallvidrera.

Paratge natural de gran bellesa situat al sector central del Parc, a la capçalera de la riera de Vallvidrera. La frondositat de l'indret, les fonts i la riquesa d'elements de patrimoni històric i arquitectònics al seu voltant, juntament amb la facilitat d'accedir-hi en transport públic, la converteixen en un lloc idoni per a passar-hi tot el dia.


Museo Casa Verdaguer - Vila Joana

Santa Maria de Vallvidrera

Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí el 1540-87, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple. Fou el nucli original de Vallvidrera.


Mina del Grott

La Mina Grott és un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià. Fins a l'any 1927 està documentat l'ús de la canalització per portar aigua a Sarrià. L'any 1940 la companyia d'aigua de Sant Cugat del Valles instal·la una canonada per portar aigües de Barcelona cap a Sant Cugat, més tard la companyia d'aigua de Sabadell també va aprofitar l'obra.

Sorprenen la història d'aquesta mina, ver,

http://eltranvia48.blogspot.com.es/2012/02/el-mina-grott-la-semilla-de-la-gran.html

La Casa del Guarda, Espai de interpretaciò del pantà de Vallvidrera

La recuperació de la Casa del Guarda va permetre condicionar aquest edifici com a espai d'interpretació de tot l'àmbit del pantà. L'equipament ofereix al visitant una petita exposició sobre el procés històric de construcció de la presa i la consolidació de l'hàbitat aquàtic per a les poblacions d'amfibis de la serra.

Pantà de Vallvidrera

Es va construir a mitjans del segle XIX per abastir d’aigua la Vila de Sarrià, on arribava a través d’un túnel de 1.400 metres anomenat mina Grott. L’arquitecte modernista Elies Rogent va ser qui va dissenyar tant la presa, d’obra vista, com la casa del guarda. Les obres van començar el 1850 i van acabar deu anys més tard, tot i que la inauguració no va ser fins al 1864. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segleXIX, constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica.

Passarel-la en la presa

La passarel·la que s’endinsa dins el pantà de Vallvidrera

Racons del pantà


Sant Pere Martir

Arribant al Turó de Can Pasqual


Vistes del Valles

Can Masdemont

Mas Pins

Vistes de la Mola i la població de Terrassa


Coll de Can Mallol

Puig de la Creu d'Olorda

Santa Maria de la Creu d'Olorda

Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda. El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066.

Al margèn del fet de caminar, en aquest punt, nosaltres farem una llarga parada per gaudir d'un bon esmorzar de forquilla i altres estris, acompanyats de ciclistes i caminadors que també els veiem amb gana.

De baixada pel costat del Torrent d'en Serra




Font de Can Furriol


Antic forn del calç

Torre del Bisbe

Dins el municipi de Sant Feliu, aquesta masia, construïda al segle XII en terres del bisbe de Barcelona, encara conserva gran part del seu aire medieval i encara avui segueix habitada i utilitzada com a masia.

Font de Santa Margarita


Ruines de Santa Maria de Valldonzella. Conegut ara com la Torre de Santa Margarida.

Al costat del camí, enmig de tanta natura destacan uns murs destartalats, colgats de plantes que van ser l’antic monestir de Santa Maria de Valldonzella. El document més antic que parla d’aquest lloc és de l’any 1165. Ja llavors deuria viure-hi una petita comunitat de monges. El 1226 el grup es va imposar l’orde cistercenc i el 1237 es constituïa oficialment com a monestir. Pocs anys després, cap el 1250, les monges abandonaven el monestir. Els atacs i robatoris s’havien multiplicat i no hi havia manera de controlar-los.

Finalment el convent de la Valldonzella es va traslladar a Barcelona on encara i és.

Abracem al gran arbre del camí, per sentir per un moment una mica de la seva història ...


Coll de les Torres

Per la banda de Can Cuias

Al Collet de la Vinyassa, arribant a Vallvidrera.



Gracies i fins la propera !!