diumenge, 28 d’agost del 2016

OIX - GRAU D'ESCALES - SANT MIQUEL D'HORTMOIER - LES FEIXANES - PUIG DE BESTRACÀ - SANT ANDREU DE BESTRACÀ - EL PEIRER 2016 08 27


Sant Llorenç de Oix


Estupenda caminada circular sortint des del preciós poble d'Oix, al bell mig de l'Alta Garrotxa, per endinsar-nos a la plàcida vall d'Hortmoier, un indret de silenci amb un entorn natural espatarrant, per acabar pujant al puig de Bestracà, un d'aquells cims de l'Alta Garrotxa amb poca cota, però que fan suar de valent per coronar-los, de baixada passarem pel fantàstic lloc de Sant Andreu de Bestracà per tornar a Oix per el Peirer. Ruta de les bones !



APROXIMACIÓ:

Tant des de Barcelona com de Girona per la A-26, cal arribar a la població de Castellfollit de la Roca, on agafarem la carretera GIV-5221 a Beget i passat el quilòmetre 9 arribarem a Oix.

ITINERARI:

Sortim de l'aparcament d'Oix a la mateixa carretera, creuem el poble per agafar una estona la carretera direcció Beget fins a trobar a la dreta la pista que ens durà cap a la vall d'Hortmoier. Farem pista passant pel Pont Trencat, on és el desviament a les Escales. Creuem el bonic pas del Grau de les Escales amb les vistes de la riera de Beget.

Continuant trobem la cruïlla a Talaixà, en ple entrada a la vall d'Hortmoier, un xic a la dreta, al riu, podem visitar el riu i la palanca del Samsó. Continuem ara pel GR11, que deixarem travessant el riu, al trencall a la dreta on és l'indicador a l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier. Arribarem a Plansesilles, un gran prat on veurem els roures del Rei, dos immensos roures. Aquí ens desviarem a l'ermita per després tornar.

Continuem des del prat de Plansesilles, que el deixarem de seguida a la dreta, per creuar la riera de Beget (un pas un xic complicat segon l'època de l'any) retrobem el GR11, per una pista en suau pujada, que ens portarà al coll Joell (ruïnes)

Continuen per pista en forta pujada cap a la casa de les Feixanes, cruïlla de camins, on deixarem el GR11 que segueix cap a Beget. Vistes fantàstiques de la vall d'Hortmoier i la cresta de Ferran. Al mateix mirador, prendrem el sender boscós que surt darrere de la casa amb bona pujada fins al collet de la Portella. Triem les fites a mà esquerra que seguirem sense fer canvis de direcció, flanquejant, fins al cim del puig de Bestracà (1058 metres), on trobem les ruïnes de Sant Julià de Bestracà. Al cim tindrem vistes del Comanegra, del Puig de les Bruixes, del Bassegoda, la cresta de Ferran, el Mont, etc.

Iniciem la baixada per un camí (?) carener, en algun punt aeri cal anar amb compte, fins que arribem a un punt fitat on comença la baixada i on deixarem les marques vermelles. Continuem resseguint les fites que ens davallaran en poc temps fins a l'ermita de Sant Andreu de Bestracà. Fantàstic indret, on més avall és el mas de Bestracà.

Prendrem la pista que baixa al coll, continuem de baixada, passant per al mas Peirer que amb la seva situació domina la vall d'Oix, bonic indret, continuem de baixada, travessem la carretera de Beget, nosaltres seguirem tota l'antiga pista, sense fer dreceres en fer-se de nit, que ens durà cap a Oix.

DISTANCIA: 18,60 quilòmetres – DESNIVELL: 778 metres – DURADA: 6,14 hores caminant – Nosaltres, amb la contemplació, dediquem un total de 8,15 hores.

Sant Llorenç d'Oix

Sortirem d'Oix poc abans de les 14,00 hores, per intentar no rebre molta calor, deixarem el cotxe al aparcament que tenim a la entrada del poble, al costat de l'església parroquial del d'Oix, una construcció romànica, existent ja al segle X, que va ser modificada en èpoques posteriors per necessitats d'ordre defensiu. Anirem creuant el poble, seguint els indicadors.

Deixem el poble i caminaren una estona per la carretera, amb el Bassegoda al fons.

Trencall a la vall d'Hortmoier


Flanquejarem la muntanya durant una bona estona fins a l'entrada a la vall d'Hortmoier.

Pont a la riera

La Cresta Ferran per la banda sud.

Pont Trencat, on tenim la cruilla a Mare de deu d'Escales.

Entrem a la vall per el estret pass que deixa la cresta Ferran, al Grau d'Escales.

A la vall d'Hortmoier, un lloc idilic.


Ens desviem un moment per veure la riera a la Passarella de Samsó.

Cruilla de camins cap a Talaixa on agafarem el GR11

Seguim la pista per aquesta encantadora vall.

Antiga zona de picnic a la vall.

Arribant al desviament de l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier. (indicat el trencall)

Creuem la riera

Roures del Rei, dos monumentals arbres catalogats des de fa molt de temps. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l'any 1996 degut a una infecció de fongs i per l'acció d'una forta ventada. Es calcula que tenen entre 450-500anys.

Estem a Plansesilles, amb el Tossal Gros davant.

Els bonics prats de Plansesilles, on albirem a l'esquerre un poc del Puig de Bestracà.

Arribem a Sant Miquel d'Hortmoier, església romànica esmentada al any 977.




Creuem la riera de Beget, afortunadament sense mullar-nos, es tracta de punt a tindre en compte, pot ser molt complicat segon com baixin les aigües.

Pujem cap al Coll de Lloel

Passem per un bosc màgic, on veurem les curioses formes que dóna la molsa als arbres.

L'esplanada al Castanyer Moro, on recordarem anar cap a l'esquerre.

El Comanegra ja es deixa veure.

La impressionant cresta de Ferran

Arribem al Coll Lloel, al fons queda el coll de La Portella

Visitem les ruienes a Coll Lloel a l'esquerre.

Pugem a Les Feixanes per una pista que anirà fent ziga-zagas

Vistes des de Les Feixanes, on es veu bona part de la vall d'Hortmoier. Aquest indret, ja val sol la pena arribar, per fer una excursió.


Ara pujarem de valent, per un bonic sender. A la foto, arribant al coll de La Portella.

Hem deixat La Portella i anem pujant al cim de Bestracà, flanquejant la muntanya a l'esquerre, on de tant en tant, es pot albirar la vall i el campanar de Beget. Ens adonem que estem pujant a una bona atalaia.

Pujant al Puig de Bestracà per la tartera.

Arribant al cim, entre un caos de pedres, fruit de les ruines del antic castell.


Al Puig de Bestracà (1.058 mts) on agafarem forces per fer la baixada.


Restes al cim del Castell de Sant Julia de Bestracà

El Comanegra, vistes des del cim al capvespre.

El Puig de les Bruixes, vistes des del cim al capvespre.

El Bassegoda, vistes des del cim al capvespre.

Sant Andreu de Bestracà

Una vegada hem fet una mica de carena, fem baixada pel bosquet i de seguida arribem a Sant Andreu de Bestracà, un lloc encantador on val la pena quedar si una estona.
Església romànica del segle XII tot i que està documentada l'any 977 en el testament del comte de Besalú.

Deixem el Coll de Bestracà i baixem per la pista, passant pel mas El Peirer, un altre magnifico indret, travessarem la carretera i ja directe cap a Oix, on arribarem de nit donant per finalitzada aquesta estupenda excursió.


Gràcies i fins a la propera !!!



Sant Llorenç de Oix a la nit.


diumenge, 21 d’agost del 2016

COLONIA ROSAL - CAMÍ DEL ANTIC CARRILET - PONT DEL PEDRET - PRESA DE LA BAELLS - SANT QUIRZE DE PEDRET 2016 08 19



Petita caminada per la Via Verda del Llobregat entre la Colònia Rosal i l'embassament de la Baells, que discorre pel traçat de l'antic carrilet que anava de Manresa a Guardiola de Berguedà entre els anys 1860 i 1973. L'itinerari va resseguint el curs del riu Llobregat per un fantàstic entorn natural de frondosos boscos i vegetació de ribera, que a la vegada ens permet apropar-nos a les seves aigües en molts moments. La ruta es complementa amb la visita a dues històriques construccions del Berguedà, com són l'impressionant pont gòtic de Pedret i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret. Assegurem una bona passejada.




APROXIMACIÓ:

 Per accedir al punt de partida, cal prendre l'autovia C-16, i poc abans d'arribar a Berga, agafar la sortida indicada cap a Cal Rosal. En arribar-hi a la rotonda, es gira a la dreta per una carretera estreta que de seguida ens portarà, a una esplanada amb un cartell indicatiu de la Ruta Verda del Llobregat, on s'estaciona el cotxe. Nosaltres vam deixar el cotxe uns metres després, sota el viaducte de la C16.

ITINERARI:

Colònia Rosal: Aparcament Ruta Via Verda del Llobregat. (487 m). S'inicia l'itinerari prenent la pista de terra, l'antic pas del carrilet, que es dirigeix cap al N vorejant el riu Llobregat pel seu marge dret. De seguida ens trobarem amb el pas barrat per vehicles i es continua avançant vora el riu deixant enrere a l'altra banda del riu la fàbrica de Carburos Metálicos. Se segueix per un tram emboscat fins a travessar el primer túnel de l'antic ferrocarril. Continuem un curt tram i s'entra a un altre túnel, el més extens i impressionant dels tres que es creuaran. Aquest túnel s'il·luminarà quan passem per uns sensors.

Es continua endavant per un tram boscós i humit, es creua un petit pont dissimulat per la vegetació i es deixa a mà dreta un altre camí amb el pas barrat. Es travessa el Llobregat per l'antic pont del carrilet, aquest més llarg i ben visible, i tot seguit es passa per l'últim túnel de l'itinerari. A l'entrada es troba la font dels Pescadors. En sortir del túnel, es prossegueix ara per la riba esquerra del Llobregat. Després de deixar un altre trencall a la dreta, a una esplanada vora el riu, passarem pel costat d'un refugi de pescadors i s'arriba al pont gòtic de Pedret que el deixarem per la tornada.

L'itinerari continua aigües amunt per la pista, ja no tan arreglada, passarem per un retol cap a la font de la Vaca. Al cap d'una estona, arribem a les restes de l'antic pont esfondrat del carrilet, on s'acaba la pista amb una mena de balcó al riu. Desfem uns metres i agafem a l'esquerre un trencall que baixa al pont dels pescadors on travessem el riu Llobregat. A partir d'aquí, anirem per sender, encara que es noti l'antic traçat del ferrocarril entre la intensa vegetació. Arribarem a la Font de la Vaca, on segon diuen, el maquinista parava el tren, para refrescar-se. Continuem pel camí, on ja s'ha perdut tota pista de l'antic traçat, amb el gruix de la vegetació fins que arribem als peus de la Presa de la Baells, justament enfront de l'edifici de la Presa, on el camí es comença a complicar. (544 m.)

Desfem camí cap al Pont de Pedret (segles XII i XIII) que travessem amb unes boniques vistes del riu, agafem pel camí de les escales situat a mà esquerra, per pujar a Sant Quirze de Pedret, (588 m.) temple originari del segle IX. Des de Pedret, es tenen unes amplíssimes vistes dels rasos de Peguera, Queralt, la Figuerassa i les serres de Picancel, de Montsent i el Catllaràs. Baixem ara per la pista fins al pont del Pedret i ja desfem camí fins a l'aparcament.

DISTANCIA: 13,80 quilòmetres – DESNIVELL: 166 metres – DURADA: Dediquem un total de 4,00 hores.

Sortim a les 16,00 hores en un dia ben solejat. A la foto es pot veure el barrat pels cotxes al començament de l'itinerari, el que nos garanteix un tranquil caminar.


El camí al ser Via Verda es practicament pla.

Petita presa al riu.

Primer túnel, dels tres que trobarem al camí.

La línia Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (TFEMB) es va inaugurar l'any 1885 entre Manresa i Puig-reig, dos anys més tard entre Puig-reig i Olvan-Berga i l'any 1904 arribava a Guardiola de Berguedà.



Continuament es pot baixar a gaudir del riu.

Bonics racons al riu que anirem descobrint al costat del camí, seran una verdadera temptació.


Túnel iluminat, es el segon que trobarem i el mes llarg. 


Pont del carrilet


El tercer túnel

Font del Pescador a la entrada del túnel.

La ruta travessa bonics boscos.


Pont de Pedret

És un interessant exemplar de pont gòtic, que facilitava, en el seu temps, les comunicacions entre la vila de Berga i l’església de Sant Quirze de Pedret amb el sector de Sant Miquel de les Canals i el Puigarbessós.


Passat el pont de Pedret la pista està menys cuidada i poden passar cotxes.


Es veu el tall a les roques per on passava l'itinerari del ferrocarril.

El ferrocarril va solucionar i abaratir els problemes de transport de primeres matèries i producte manufacturat de les colònies tèxtils. A partir de 1904, en connectar amb la zona minera i del ciment de l'alt Berguedà, va esdevenir també el mitjà de transport per al carbó de les mines de Fígols, el ciment de la fàbrica Asland de Castellar de n'Hug i la fusta generat en aquesta zona, alhora que abaratia el cost del carbó del Berguedà que les fàbriques tèxtils consumien quan el cabal del riu no abastava a produir l'energia necessària per a la maquinària.


Creuem el riu per la zana del pont esfondrat del carrilet.

Part del pont esfondrat del carrilet

El servei ferroviari entre Manresa i Guardiola de Berguedà es va tancar entre 1972 i 1973. La crisi, la millora del transport per carretera i la generalització dels vehicles particulars van fer que el servei deixés de ser rendible i necessari. La construcció de l'Embassament de la Baells, que afectava de ple el traçat de la línia, va servir com a motiu perquè el 2 de maig de 1972 circulés l'últim servei entre les estacions de Guardiola de Berguedà i Olvan-Berga.



Continuem per la ribera dreta en suau pujada.

Ara anirem per un sender, fins a perdre la noció d'anar per l'antic traçat del tren.

Font de la Vaca
En aquest punt, el maquinista del carrilet feia parar el tren, per refrescar-se en la font.

Arribem a prop de la presa de l'embasament de Baells. Ens donarem la volta justament enfront de l'edifici de la presa. Trobarem que l'espessa vegetació i un difús sender, compliquen el fet de continuar.

Farem una foto des de dalt d'impressionant presa de la Baells, des d'on encara es veuen trams per on anava el carrilet.

 Tornem a la Passarella dels Pescadors, un lloc molt bonic.

Passarella dels Pescadors



Vistes del pont de Pedret des del camí

Travessem el pont del Pedret



Iniciem pujada, per la banda de les escales, a Sant Quirze de Pedret.

Sant Quirze de Pedret

 
L'església de Sant Quirze de Pedret, dins el comtat de Berga i la jurisdicció del bisbat d'Urgell, té uns orígens molt poc documentats. La primera notícia del lloc és de l'any 983, que surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració i dotació.

Curiosa església tant a l'interior com al disseny l'exterior.

Baixem ara per la pista, admira'n l'entorn d'aquest fabulós indret.

Vistes a la tarda des de sant Quirze de Pedret, on es veuen els Rasos i la Serra de Queralt amb el seu monestir.

Baixem al riu on es rep una agradable frescor en aquesta època, abans de desfer camí fins al punt on vam fer l'inici d'aquesta bonica passejada a la vora del riu Llobregat.



Gràcies i fins a la propera !!