dilluns, 30 de gener del 2017

LA MOLA - MORRAL DEL DRAC - ERMITA DE SANTA AGNÈS - ROCA FORADADA - CAMÍ DE LA SENYORA - AVENC CODOLEDA (PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT) 2017 01 28


cim de La Mola

Petita caminada pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en un dia que a començat plujos però que a poc a poc s'ha obert. Iniciem la ruta pel Camí dels Monjos per pujar a La Mola, un cim amb fantàstiques vistes, i continuar pel Morral del Drac, per després tornar per un camí mes de muntanya i solitari, on es poden visitar bonics indrets com l'ermita de Santa Agnès, algunes curioses coves i balmes, gaudint a la vegada d'un preciós paisatge.


SORTIDA: Aquesta ruta la comencem a la part de dalt del carrer Vista Alegre de Matadepera, a la urbanització Cavall Bernat, on deixarem el cotxe.

ITINERARI: Enfilem pel Camí dels Monjos, arribant dalt de la Roca de les Onze Hores, per després passar pel costat del Pi del Vent. Seguim el camí principal fins a arribar al cim de La Mola amb unes fantàstiques vistes. Parem a esmorzar durant una bona estona dins el menjador. Continuem ara de baixada direcció el Coll d'Eres, ens enfilem al tall de la paret amb bones vistes i tornem al camí principal passant per la Cova de la Sargantana, fins a arribar a un coll on ens desviarem a la dreta per apropar-nos a la famosa Cova o Morral del Drac.

Ara baixarem per la dreta, per prendre la canal de Santa Agnès. Continuem baixant i al desviament triem l'esquerre en baixada fins que arribem a les runes de l'ermita, Font i cova de Santa Agnès. Un lloc encantador. Ara desfem camí uns metres i toparem amb un senyal de color verd, que marca el corriol de baixada. Arribarem a una marca vermella en un arbre, agafem la dreta, en aquest troc cal orientar-se, el camí és indefinit amb molta vegetació i el GPS no marca massa bé. Solament serà una curta estona però cal estar atent.

Agafem finalment el camí de la Senyora que va bordejant el cingle fins a pujar a la Roca Foradada, que travessarem. Es tracta d'un indret molt maco per agafar aire. Continuem pel sender just al tall del cingle i passarem per la Balma Fosca i la Balma Clara.

Seguirem el camí passant per la Font del Senglar, al costat de la paret, amb unes bones vistes de La Castellassa de Can Torres. Passem la Balma Petita i poc abans d'arribar de nou al Camí dels Monjos, prenem un corriol rocós a l'esquerra que ens porta als Plecs dels Llibres. Baixem per la dreta, passant per l'avenc de la Codoleda, una amagada esquerda a la paret. Continuem una estona de baixada pel corriol pedregós fins a arribar a un camí ja més còmode que ens portara al punt d'inici d'aquesta distreta ruta.

DISTANCIA: 9,56 quilòmetres – DURADA: 3,45 hores caminant, amb esmorzar farem un total de 4,40 hores - DESNIVELL: 530 metres.

Comencem la pujada pel Camí dels Monjos, direcció a La Mola, amb una fina pluja, quant a la vegada surt tímidament el sol per l'horitzó.


Anem rapidament agafant alçada, quan veiem des de dalt, el carrer de Vista Alegre, de Matadepera, on em deixat el cotxe.

En ser un dia de pluja, farem el camí sempre tan freqüentat, pràcticament en solitari.

Vistes cap a la banda de Montserrat

Coves als Horts dels Monjos


Pel Meandre dels Horts dels Monjos, on enfilem el camí empedrat, avui bastant relliscos.

Ja es pot veure entre la boirina el cim de La Mola

Arribem dalt on és la coneguda rosa dels vents de La Mola, perfecta per reconèixer tot el que t'envolta 360 graus.

Avui trigarà encara una estona per poder admirar les vistes des de l'interior del menjador de  La Mola.

A l'esplanada de La Mola, una vegada ja s'ha esmorzat i el dia comença a aclarir-se.

Monestir de Sant Llorenç de Munt

Des d'abans de 957 hi ha constància de l'existència en aquest lloc d'una església dedicada a Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, que segons una antiga tradició va ser aixecada a iniciativa dels monjos de Sant Cugat del Vallès però es desconeix amb exactitud la data de la fundació. Cap al 985 es va instaurar la vida monàstica, sota la protecció de Sant Cugat, d'on va dependre fins a 1013.

Vistes del pic del Montcau, amb tot el pre-pirineu nevat al fons.

Deixem enrere La Mola, amb una mica de fred com toca, per agafar el camí de baixada amb direcció Coll d'Eres.

Vistes des del camí, de la Panxa Contenta i la part de la vall, on després baixarem.

Vistes des de dalt la Canal del Mico, del Morral o Cova del Drac, que ara visitarem.

cim del Morral del Drac

Cova del Morral del Drac

La Morral del Drac, també coneguda com la Cova del Drac, és un enorme monòlit de 25 metres d'alçada, de forma prismàtica i amb una doble cavitat que travessa ambdós costats. Li dóna nom una llegenda sarraïna que deia que era habitat per un drac.

Vistes des de l'interior del Morral del Drac, cap la banda del tall.

Despres de fer baixada, pel corriol ens topem amb el accès a l'ermita, font i cova de Santa Agnès.

L'ermita de Santa Agnès, al parc natural de Sant Llorenç del Munt, és un indret poc freqüentat pels excursionistes i d'una història envoltada encara de misteri i llegendes. Pocs detalls hi ha de per qué es va construir, qui hi vivia, etc. Avui en dia, poca cosa en queda de la construcció original, en un indret apartat, on solament algunes parets i arcades ens ajuden a imaginar-nos un capella construida dins d'una bauma i una construcció annexa.

Vistes des de Santa Agnès

Cova de Santa Agnès, amb 90 metres de recorregut.

Voltes a l'interior de l'ermita.

Algunes llegendes expliquen que aquesta ermita hi guardava un tresor, tan valuós que els monjos no s'atrevien a amagar-lo al monestir de Sant Llorenç del Munt ("La Mola"), no massa lluny d'aquí. Per això el van resguardar a l'ermita de Santa Agnès. Aquest indret, pel fet d'estar més aïllat, permetia defensar el tresor més fàcilment i, en un cas extrem, amagar-lo en un indret inaccessible on solament s'accedeix per un passadís secret.

Balma i font de Santa Agnès

Deixem les bones vistes de Santa Agnès, baixant per l'espès bosc, en un tros complicat d'orientar-se fins que trobem el camí que condueix al Pas de la Roca Foradada. (Més senzill de veure des d'aqui)

Pas de la Roca Foradada, una vegada travesat. Es tracta de un forat a la roca que ens estalvia donar la volta a la muntanya per un tram exposat. 

Balma de la Roca Foradada.

L'indret és fantàstic, per fer una parada i gaudir d'unes bones vistes.

Vistes des del tall, al costat de la Roca Foradada.

Vistes des de la Roca Foradada del Matagalls nevat, amb ajuda del zoom.

Continuem pel Camí de la Senyora, passant per la Balma Fosca.

I poc després, per la Balma Clara

Vistes pel Camí de la Senyora.

Durant bona part del camí, amb tota la vegetació mullada, un va acabar xop.

El Camí és molt bonic, amb trams on es camina arrambat a la paret del cingle.

Vistes de les Castellasses de Can Torres

Ara deixarem el Camí de la Senyora a la part alta, i començarem la baixada cap als Plecs del Llibre.

Continuem pel camí fressat en baixada i de sobte, ens caldrà fixar-nos, a la nostra esquerra amb un senyal verda del Parc Natural, veurem al seu darrere i amagat en un plec de roca, l'entrada a l'avenc de la Codoleda.

L'avenc de la Codoleda situat al cingle dels Plecs del Llibre, és una interessant cavitat de 32 metres de fondària i 145 metres de recorregut. En aquest moment eren uns espeleòlegs amb la seva instal·lació. Deixem un enllaç, amb unes fotos impressionants de l'interior.


Arribem al punt d'unió del cercle de la ruta, just al Camí dels Monjos, on ja tenim a prop, el final d'aquest bonic recorregut.


Moltes gràcies i fins a un altre !!!



Senyal al Camí dels Monjos. 

Aquest històric camí, uneix els monestirs de Sant Llorenç de Munt amb el de Sant Cugat del Vallès; que es troben a 27 quilòmetres de distància pel PR-C 31.




dilluns, 16 de gener del 2017

FOLGUEROLES - PUIGCASTELLET - GORG DE LLITONS - SALT DE LA MINYONA - FONT DEL FOQUERS 2017/01/14


Salt de la Minyona

Aquesta vegada farem caminada sortint de la població de Folgueroles, aprofitant un fantàstic dia d'hivern, per un recorregut que passa per l'interessant poblat fortificat del Casol de Puigcastellet, continuant amb bones vistes pel Serrat del Pi, el Gorg de Llitons i pujar al punt alt del Salt de la Minyona, impressionant mirador de les Guilleries.


ITINERARI: Sortim del carrer de la Rambla de Folgueroles, al costat de la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, que conté molts elements relacionats amb el poeta, com la casa familiar, l'església parroquial i els monuments erigits a la seva memòria i que deixarem per la tornada. Continuem pel passeig amb arborada fins a trobar la carretera de Vic, que creuem i seguim per pista, on pocs metres davant, surt a la dreta un camí que baixa a la Font Trobada. 

Tornem al Camí de l'Arumí, fins a un trencall a l'esquerra que ens portarà al Camí del Mas d'en Coll. Arribem al trencall del mas, on poc abans d'arribar a la casa veiem una bassa i un bonic pou. Passem pel costat de la casa i continuem fins a un trencall senyalitzat a l'esquerre sota mateix del Puig-castellet. Ara el camí és un bonic sender empedrat, arribem a la pista del Pla del Bronze i de seguida a mà dreta trobem el poblat iber del Casol de Puig-Castellet. 

Fem un volt pel poblat i continuem per la pista, creuem el Torrent de les Costes, i agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila fins al Serrat del Pi. (bones vistes) Seguim per la dreta pel camí de la carena fins a arribar a Can Barretina. (reformada) 

Anem seguint la carena del Serrat del Pi on arribarem a una torre d'alta tensió (punt alt, amb vistes) Es pot albirar Sant Llorenç del Munt. Continuem baixant fins a un encreuament de camins, triem el de baixada cap a l'esquerre, un sender pedregós que passarà per sota de Can Barretina, al costat del torrent del Sot Fosc fins a arribar al Pont de les Bruixes on al seu costat tenim el Gorg de Llitons. 

Ara pugem per la pista que va al costat del torrent de la Baga, passant pel Mas Collsameda, per després arribar al Coll Sameda, amb vistes del Turo de la Mina i el Salt de la Minyona, baixem per agafar el GR2 amb direcció a l'esquerre. Continuem uns metres per bona pista i agafem corriol a l'esquerra en forta pujada, seguim GR2, passem per sobre la carretera, fins a arribar al Camí dels Munts, que deixarem per anar per un sender al tall dels cingles, fins a arribar al Salt de la Minyona. (fantàstic panorama) 

Ens apropem al cim dels Munts, plagat d'antenes, donarem la volta al mas, per tornar al camí dels Munts travessant en baixada uns antics camps de conreu, arribem a la pista i ara tot de baixada, passant un bonic pedró, arribarem al Pont del Vent. Farem uns metres de carretera, amb cura, i agafem un trencall a la dreta en baixada, al primer desviament, agafem l'esquerre per un bonic corriol que ens portarà a la Font de Floquers i el mas, a prop de Tavèrnoles, agafem les Escales, graons de pedra, fins a la primera pista que tombem a l'esquerre, tot dret cap a la urbanització del Pedró, que travessarem passant pel bosc de les Alzines Sureres, per continuar recte fins al punt de sortida Folgueroles.

DISTANCIA: 16,05 quilòmetres - DURADA: 4,35 hores caminant, nosaltres dediquem un total de 5,15 hores - DESNIVELL: 567 metres

Sortim de Folgueroles

Entrem al Espai Natural de les Guilleries-Savassona

La Font Trobada

La Font trobada és una de les grans fonts de Folgueroles que fins fa pocs anys era de raig molt generós i, actualment baixa seca moltes vegades. El broc antic era una boixa de roda de carro. Ara és possible veure aigua potable mitjançant un broc suplementari connectat a la xarxa general d'aigua. Cada any s'hi celebra la tornaboda de la festa major de Folgueroles.

Les Planes

Arribem al Mas d'en Coll, un dels masos històrics i tradicionals de Folgueroles, amb data de l'any 1306. Destaca una part fortificada, un aljub de pedra i un bonic pou al costat d'una gran bassa.

Agafem un sender a l'esquerra que comença a enfilar-se cap al Pla del Bronze. Es tracta d'un tram molt bonic, on el camí és empedrat que puja per un espès bosc.

Arribem al Casot de Puig-Castellet, fortalesa ausetana

L'assentament és al cim del turó de Puig-castellet que separa les masies de l'Arumí i el Mas d'en Coll. La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d’amplada. La seva funció i la cronologia tan curta es poden explicar per la seva situació geogràfica als límits del que seria el territori del poble ibèric dels Ausetans i, l’abandonament, caldria relacionar-lo amb la presència militar romana a la zona.

Es tracta d'una construcció del tipus defensiu anomenat "de barrera". La seva disposició lineal, amb una orientació nord-est-sud-oest, impedeix el pas pel turó. Així, els braços de la muralla s’estenen lateralment i, segurament, arribaven fins arran de la cinglera, a banda i banda del turó, aprofitant el relleu del promontori tancant l’accés a la fortalesa i impedint el pas cap a la plana. El Casol de Puig-castellet és un bon exemple d’arquitectura militar ibèrica de caràcter autòcton.

Vistes des del turó de Puig castellet del poble de Sant Juliá de Vilatorta.

Pugem a Can Barretina

Darrerament reformada, no fa gaire ara amb ruïnes, situada dalt la carena i a tocar al tall de la cinglera, gaudeix de grans vistes panoràmiques sobre la Serra de Puig Castellar, el Turó de la Mina i el Puig dels Jueus.

Anem seguint pel fil de la carena del Serrat del Pi, per després baixar per un corriol pedregós al Gorg de Llitons.

Arribem al Pont de les Bruixes, encreuament de camins, on sota el pont es pot veure el Gorg de Llitons, es tracta d'una esquerda enorme per on discorre l'aigua formant una cascada i un toll que queden pràcticament amagades a l'interior de l'esquerda, hem de tenir cura, ja que l'esquerda és profunda i estreta.

Gorg de Llitons, una mica gelat 

Una llegenda a Folgueroles diu que, els llitons, o nyetus eren uns éssers màgics, misteriosos I microscopis minúsculs. Habiten al gorg, i poden entrar al cervell de les persones que estan a prop d'ells: se li mengen l'enteniment i la memòria. Solen entrar per les orelles, els forats del nas o per a la boca, mentre dorms. Quan una persona té aquests éssers a dins es torna desmemoriada, li costa entendre les coses i té moltes ganes de dormir. Es recomana no fer migdiades a la vora del gorg per si sortissin els llitons aquella estona.

Per la part baixa, al costat del torrent, el fred es nota...


Collsameda

Es troba al costat de l’antic camí que anava de Vic a Vilanova de Sau. Davant seu hi ha el Monestir de Sant Llorenç de Munt.

Turó de la Mina

Agafem el GR2 i comencem la pujada.

Ja albirem el salt de la Minyona

Vistes de les Agudes

Continuem pujant pel GR2

Passem per sobre la carretera a Vilanova de Sau, on es veu la Casilla, estem situats justament per sobre del túnel de la Mina de Sau.

Anem pujant arrambats a la cinglera

A mesura que anem apujant tenim també bones vistes de la plana de Vic.



Arribem dalt i caminem pel tall del cingle a prop ja del Salt de la Minyona.

Algú pas curtet, on ja que anar amb compte per l'alçada.

Arribem al Salt de la Minyona amb la capelleta on la figura de la Verge dels Cingles.

Des d'aquest punt, que es troba a més de vuit-cents metres d'altitud sobre el nivell del mar, es poden admirar gran part de les Guilleries.

Les Guilleries, per la banda del Montseny.

Les Guilleries, a sota Can Tordera

Un altre lleyenda molt estesa

Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va sentir que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap manera, va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a missa just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va començar a dir-se el salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar.

Vistes de Vilanova de Sau, amb el pantà darrere i al fons la cinglera de Tavertet i el Far.


Deixem el Salt de la Minyona i anem cap Els Munts

Els Munts

De baixada, agafem el Cami dels Munts fins al Pont del Vent



Baixant pel Camí dels Munts trobem la Capella Verge del Camí, creada fent paret per fora d'una gran pedra i traient les terres de sota creant aquesta singular capella.

Seguim un camí molt maco, al costat de la riera de Tavèrnoles.


Font del Foquers, molt a prop de Tavèrnoles

Agafem de tornada el primer tram de Les Escales, per arribar-nos a Folgueroles.

Es tracta de 250 esglaons de pedra van ser laboriosament col·locats a l’antiguitat per ajudar a vèncer un desnivell considerable, entre Tavèrnoles i Folgueroles.

Arribant a Folgueroles per Les Alzines Sureres

Parem a dinar a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer de Folgueroles. Una bonica plaça, rodejada de molts elements d’interès, com la casa familiar de Verdaguer, l’església parroquial i els monuments erigits a la seva memòria, el Pedró i el relleu escultòric del Sembrador de Manolo Hugué.



Gràcies i fins a la propera !!!



Ja el diu molt bé al rellotge de Folgueroles...