Els Cingles de Bertí
Bonica caminada circular des del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, fen la volta als Cingles de Bertí, visiten uns llocs interessants com El Santuari de Puiggracios, El Clascar i Sant Pere de Bertí. Ruta de vistes fabuloses, on es pot pujar a La Trona, un bon mirador del Montseny i caminar a la vora dels Cingles de Bertí, veien, La Mola, el Castell de Montmany, el Tagamanent, etc., es tracta de un passeig d'alçada!
L’ITINERARI : Santuari de Puiggraciós – PR C-33/Camí dels Mercaders - Collet de Can Tripeta – Grau Mercader – Cal Mestret –El Clascar – Sant Pere de Bertí – Cal Magre –PR C-33 – Barnils – Collet de les Pereres – Font i Bassa del Pollancre – Coll del Oms – Coll de Nou – Bellavista Vella –GR-5 – Camps de Bellavista – Can Rumbeia - l’Escletxot – La Taula de Pedra – Mirador del Sot del Grau – Grau de Montmany –Santuari de Puiggraciós.
TEMPS : 4,00 HORES SENSE PARADES.
 |
| Deixem el cotxe al pàrquing del Santuari de Puiggraciós a 690 metres d'altitud, fem una ràpida foto de grup, doncs aquesta vegada, sí que fa un dia de gener com Déu mana, amb molt de fred a primera hora. |
El Santuari, com és normal en aquestes edificacions, és situat en un lloc amb un panorama immens, doncs ja val la pena pujar per les vistes. A la tornada el mirarem amb més calma i, ja en parlarem.
 |
| De seguida arribem al Collet de Can Tripeta, a la foto podem veure com comença a donar li la llum al Puiggiró. |
Anem pujant el Cingle per una pista molt ajustada, que ens portarà cap al Grau del Mercader, un dels passos per pujar els Cingles de Bertí. Les vistes, són infinites, podem veure clarament el Tibidabo, al fons en la foto tenim La Mola i el Montcau.
El Clascar
Un camí de roca, molt trepitjat i amb molta història, em dic, ens enfila cap El Clascar.
S'ha identificat el Clascar com el castell del Bertí, del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978. en un document del 1370 apareix Guillem Clascar sota el domini de la família Centelles. L'any 1615 se l'anomena "domus" i havia passat als senyors de Bell-lloc. A principis del segle XX es va reformar l'antiga masia i es va convertir en un fantasiós castell on es barregen elements gòtics autèntics i imitacions. Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme. L'obra, iniciada pels últims propietaris, els Almirall, va quedar inacabada. Té una curiosa capella, dedicada al Sant Crist.
El Clascar, interiors.
La curiosa edificació de El Sant Crist.
La boira començà voler fer companya i això vol dir fred, decidim fotre un poc de canya en caminar.
Arribem a Bertí, a l'església de Sant Pere de Bertí, un lloc que semble ser molt tranquil.
El lloc apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. L'indret eclesiàstic apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino. El temple actual cal ubicar-ho al segle XIII i va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria.
Girem cua per Cal Magre
Anem tirant cap al Collet de Les Pereres, al fons de la foto, tenim el Puig Descalç.
Per aquesta banda la boira s'espesseix, en el que serà una bona estona, les vistes que teníem es van tapant i el fred augmenta.
La font del Pollancre amb la bassa totalment congelada.
Coll de Nou. Baixant a Bellavista
Can Bellavista Vella
Decidim fer un entrepà mentre veiem els camps de Bellavista, la boira també pot tindre el seu encant...
Arribem als Cingles de Bertí
La Trona
La boira va marxant i el paisatge canvia de forma tremenda.
Els Cingles de Bertí vistes cap al sud.
Els cingles per la altre banda nord.
Inscripció al costat de la Taula de Pedra, en el Mirador del Sot del Grau, amb unes bones vistes del Montseny.
Baixem els Cingles de Bertí pel Grau de Montmany, unes rampes de pedra molt ben fetes, llastima que passen les motos per trencar els graons fets al llarg d'anys, uns graons que faciliten una baixada còmoda per arribar a Montmany.
Anem al costat del paredó del cingle, el què és un bonic camí.
Ara deixem enrere els cingles, enfilats cap al Santuari, a la foto, es pot veure per on em baixat, seguint l'estela de les torres elèctriques i mes enllá...
Ja veiem a prop la Torre de Senyals Optiques !!
 |
| La Torre de senyals óptiques Va ser edificada l'any 1854 i es troba en perfecte estat se conservació. Esta declarada com a Be Cultural d'Interes Nacional. Aquesta torre forma part d'un sistema de comunicació consistent en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns controls que situen els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent. Aquesta repeteix el missatge i aixi successivament. Els senyals es feien mitjançant uns elements mòbils fixats en un suport de fusta muntat a dalt de la torre. El missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts. |
Per mes informació, http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48352/51397
Santuari de Puiggraciós
L'any 1701 s'iniciaren els tràmits per a la construcció del Santuari molt a prop d'on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. El 1711 s'obrí al culte i el 1737 estava ja enllestit el retaule de l'altar major. No es coneix la data del bastiment del cambril, però sí que en consta l'existència l'any 1771..Durant uns anys els parroquians de Montmany utilitzaren el santuari com a temple parroquial, atès el mal estat de l'església desant pau de Montmany. Durant la guerra civil española el 25 de juliol de 1936 va ser cremat el santuari i destruït el magnífic retaule barroc, a més de moltes altres destrosses a l'edifici.
L'any 1701 s'iniciaren els tràmits per a la construcció del Santuari molt a prop d'on, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. El 1711 s'obrí al culte i el 1737 estava ja enllestit el retaule de l'altar major. No es coneix la data del bastiment del cambril, però sí que en consta l'existència l'any 1771..Durant uns anys els parroquians de Montmany utilitzaren el santuari com a temple parroquial, atès el mal estat de l'església desant pau de Montmany. Durant la guerra civil española el 25 de juliol de 1936 va ser cremat el santuari i destruït el magnífic retaule barroc, a més de moltes altres destrosses a l'edifici.
A les nostres espatlles queden els Cingles de Bertí, ara ja finalitzada la caminada en el santuari, en el que ha sigut un bon de matí, on en gaudim d'un lloc interessant i de vistes molt boniques.
Després de la caminada, vam decidir visitar el restaurant "Can Sous" a la part alta de l'Ametlla, una antiga masia, proveïda d'una terrassa de bones vistes. Recomanar, entre altres, la Amanida Puiggraciós, els seus fabulosos canelons Can Sous...
