diumenge, 21 de febrer del 2016

SANTA EUGÈNIA DE BERGA - L'AQUEDUCTE DE SALA D'HEURES - FONT DEL PARADIS - PANTÀ DE SALA D'HEURES - VILALLEONS - REFUGIS AERÒDROM VILATORTA - CASAL DE SALA D'HEURES 2016/ 02/ 20

Un recorregut per grans extensions.

Petita caminada amb inici i final a la plaça major de la localitat de Santa Eugènia de Berga al costat de la seva bonica església romànica, fen una volta per la Plana de Vic, fins a arribar al poblet de Vilalleons. Portavem la intenció de descobrir un poc de la història que envolta els paratges i les construccions del Casal de Sala d’Heures, a la vegada de poder gaudir d'uns senders amb unes vistes encantadores, i ben bé, ho hem aconseguit. Un recorregut senzill i força pla, per on passarem al costat d'àmplies extensions de conreu i petites rouredes de gran bellesa, antigues construccions, la bonica església de Santa Maria de Vilalleons, així com alguns dels diversos elements arquitectònics de l'antic aeròdrom republicà de Vilatorta. Una passejada força interessant !



APROXIMACIÓ: En la B-520 a una distància entre Vic i Taradell de 3,00 quilòmetres. Per la C-17 venim de Barcelona, agafar sortida a Malla i arribarem al carrer indústria de Santa Eugènia.

ITINERARI: El punt de partida és l'església romànica de Santa Eugènia de Berga, situada al centre del poble. A la seva part posterior, agafarem el carrer del Reguer, travessant el Torrent de Santa Eugènia, fins a tombar a l’esquerre pel carrer Cadí, on trobarem un camí de carro que arriba a l'encreuament de les granges Comes on seguirem a la dreta.

Arribarem a l'encreuament de la Teuleria de l'Aymerich on agafarem un camí asfaltat que fa pujada amb direcció al cementiri de Santa Eugènia de Berga. Al poc, un sender a mà esquerra, ens portarà al bosc de Sala-heures, un lloc ple de roures molt bonic. Continuem i arribem a la Font del Paradís, on just enfront de la font, tenim l'Aqüeducte de Sala d'Heures.

Continuant pel PRC-93 passarem pel Pla de Sala d'Heures (!!), situat al costat de l'antic canal, i poc més a dalt, el pantà que recull l'aigua del torrent de Vilalleons. Visitem la presa del pantà, però retornem al sender tornant a creuar la riera i enfilar-nos amunt, per un corriol amb forta pujada. Anirem a parar a una pista que deixarem de seguida a l’esquerre per agafar un corriol que va al costat d'uns bonics camps de conreu i que no deixarem fins a trobar una pista que prendrem de baixada, travessem la riera fins a trobar un bonic corriol a la dreta que ens porta a una pista que agafem en pujada a Can Pujol, per després baixar i pujar a Vilalleons que tenim enfront. (esmorzar)

Deixem Vilalleons (tips) baixant per la carretera BV-5202, tot just fer un quilòmetre, agafem a l’esquerre el camí a Taradell (Rocafarigola), que una vegada arribem a l'encreuament tombem a la dreta passant per Can Virgili, fins a continuar a la dreta pel PRC-93. El continuem una bona estona passant pel Refugi de l’Estat Major, continuem i trobarem el Refugi l’Omeda al mateix camí, creuem l’Omeda deixant el PR per l’esquerre, baixant per una antiga pista poc fressada, travessem el Torrent del Llopart, fins a arribar a l'entrada del Casal de Sala d'Heures, ens apropem per la pista de la masoveria per veure el Castell de més a prop.

Desfem camí, ara ja per bona pista, baixem fins a la Teuleria de l'Aymerich al PRC-92, on tornarem a Santa Eugènia pel mateix camí, com variant al carrer Cadí, passarem per la Font Rodona i la Font Xica fins a l'església.

DURADA: 3,35 hores efectives – 5,00 hores total - DISTANCIA 12,24 quilòmetres.


Deixem el cotxe a la plaça Major, al costat de l'esglesia, en un dia fred peró amb bona previsió, on de seguida travessem el Torrent de Santa Eugenia pel PRC-93.

L'església parroquial de Santa Eugènia de Berga

L’església és, sense cap mena de dubtes, l'edifici més important de Santa Eugènia de Berga. Bona prova d’això és que al seu entorn es creà el nucli urbà, format pels carrers Girona, del Pare Solà, Canigó, del Call, de Santa Eugènia, i per les places Major, Nova i Montseny. Està documentada des del 917 i és un dels millors exemplars romànics i més ben restaurats de la Plana de Vic.

Els llocs on ancara no dona el sol, tenen un aspecte glacial !!



Bonica roureda al bosc de Sala d'Heures

El Aqüeducte de Sala d'heures

Està situat sobre el torrent de Sala-d'heures, per on passa un sender que uneix el Casal de Sala-d'heures i la propera Font del Paradís. Està format per nou arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1,30 metres, una d'interior de 90 centímetres, i una llargada de 48 metres. El pont està construït amb pedra del país i ciment. Presenta uns forats quadrats a les parets interiors que subjectaven unes baranes de fusta, avui inexistents. La presència de l'abundant vegetació dificulta la seva visibilitat. Per l'interior del pont passa la canalització que porta l'aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits que hi ha a tocar el torrent de Sala-d'heures, aigües avall.

Font del Paradis

Font del Paradis
Al bell mig del bosc de Sala - d’Heures, es trobarà amb aquesta bonica font construïda pel propietari de la finca, entre el 1925 i el 1935. La font, feta amb pedra, la formen un cos rectangular, coronat per una estructura semicircular.

El Pla de Sala d'Heures, un indret encantador.

El canal de Sala-Heures
El PRC-93 creua el antic canal de desguàs del proper pantà. El canal amb parets fetes amb pedra, s'aixeca sobre la roca natural, i està força malmès. La seva funció és fer de sobreeixidor del pantà. 

El pantà de Sala d'heures


Per utilitzar aigua per a ús domèstic, els propietaris de Sala-d’Heures idearen un sofisticat sistema de captació a la dècada dels anys trenta. El pantà o el mur, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons i Rocafarigola, per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut; arribava al casal, per regar i per a les explotacions agropecuàries.

El pantà de Sala-d'Heures és amagat, i al veure, tens la sensació de trobar com un oasi en ple bosc.

Abandonem el PR-C93 i enfilem a Vilalleons al costat de bonics camps de conreu.

Sender a Vilalleons

El Pujol

Arribant a Vilalleons


Esglesia Santa Maria de Vilalleons

Camí de Rocafarigola a Taradell

Arribant a Can Virgili


El Matagalls al fons amb una punta de neu al seu cim, quan deixem can Virgili.

Pel PR-C93

Deixem per un moment el PRC-93 per veure una construcció.



Caseta d'Aguait, Refugi de Guaita i Refugi d'Estat Major.

El refugi anava des de la casa del Llopart, seu del cos d'aviació fins al torrent del mateix nom, era un passadís subterrani ben conservat que s'endinsava uns 200 metres en el bosc, per utilitzar-lo en cas de fugida  i just l'altre costat hi habia el polvorí, on es guardaban les bombes dels avions bombarders.

El Llopard

Mas del segle XII, va servir de allotjament dels militars d'aviació que tenien a traves de les seves finestres, el control i el comandament del camp d'aviació.




Sender Espais de Memoria, Camp d'Aviació de Vilatorta

Refugi de l'Omeda

Entorn de l'aeròdrom Vilatorta es van construir 13 refugis elementals i un d'excavat a la roca. Aquests refugis s'assentaven en llocs estratègics i tenien la funció de casetes de vigilància militar. La frondositat d'aquesta roureda permetia mantenir els avions resguardats i controlats pels soldats republicans que hi feien guàrdia. Aquest es troba situat davant el mas Omeda i està tapiat amb totxo, per evitar-ne la seva espoliació.

Croquis de la situació del camp d'aviació Vilatorta.

L'Aeròdrom de Vilatorta o Pla de la Mata

Durant l’estiu del 1938 en la Guerra Civil, les Forces Aèries de la República del govern espanyol van construir el camp d’aviació a Sant Julià de Vilatorta on van treballar molt personal de Santa Eugènia. Es va aplanar el terreny i es va enderrocar el mas de la Mata, una antiga masia de Vilalleons. Tot això, va provocar que aquesta plana se la conegués també com el Pla de l'Aviació. L'espai del seu voltant està ple de vestigis d'aquella època. Podem trobar-hi petits refugis antiaeris mig colgats de bardisses, alguns d'ells han estat tapiats pels propietaris per a evitar que es facin malbé. . Pasada la guerra, es va tornar a construir al mateix puesto d'abans, el mas de la Mata. Actualment tenim un sender de la Memoria Historica que ens portara a traves de 9,00 quilòmetres, per totes aquestes construccions.

Arribem a la Sala d'Heures, un indret molt important a la història de Santa Eugènia de Berga, aquest casal actual fou construït prop de les ruïnes de l'antic casal, malmès pels francesos el 1809, que incloïen una torre rectangular i la capella de Sant Joan, l'única que ha pervingut. Tant el castell nou- ara una moderna mansió de pedra d'estil neoromànic- com la capella de la Mare de Déu del Carme foren construïts entre 1930 i 1934. La antiga torre rectangular restà dempeus fins el 1937. Actualment de propietat privada i lo que es pot veure mes a prop del Casal, es des de la pista de sota. A la dreta de la foto tenim la casa dels masovers.

Torre de l'antic Castell Sala d'Heures que va caure el 1937, sembli ser per la construcció d'un refugi antiaeri.

El Casal de Sala d'heures

Es tracta de la construcción principal del recinte privat Sala d'heures, un casal de grans dimensions, d'estil neoromànic, està constituïda per una capella, diverses dependències annexes i una gran finca de bosc i camps.

Per aquest edifici hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com fou el cas de Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto o Dolores Ibarruri La Passionària. Quan algun d'aquests polítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions l’escortaven. L'octubre de 1938 es va celebrar, en aquest indret, l'àpat de comiat de les Brigades Internacionals.

Albirem al fons la localitat de Santa Eugènia de Berga, on finalitzarem aquesta interessant excursió.

Font Xica






Gracies i fins a un altre !!!



diumenge, 14 de febrer del 2016

CINGLES DE VALLCEBRE PEL PR-128 2016/ 02/ 13


Cingles de Vallcebre (part nord)

Estupenda caminada al voltant de la localitat de Vallcebre a l’Alt Berguedà, fen el recorregut circular molt bé marcat del PR-128, que ens portés per sobre dels impressionants Cingles de Vallcebre i a la vegada gaudir de les seves panoràmiques. En aquest tranquil recorregut anirem sense perill per un itinerari molt aeri però sense cap dificultat tècnica creuant una bona varietat de paisatges, on destacarem les curioses formacions rocoses dels cingles i els seus bonics boscos. Tot això es queda curt al costat de les seves fabuloses vistes, que fan que sigui una extraordinària ruta on ben segur, que a la ferla, quedarem encantats.



APROXIMACIÓ: Arribarem a Vallcebre venint per la C-16 des de Berga i després del túnel Guitart Perarnau poc avans d’arribar a Guardiola de Berguedà agafarem la carretera B-400 a la nostra esquerra, desviament senyalitzat com Pedraforca, Vallcebre, Saldes, Gosol. Uns quilòmetres més endavant, ens desviarem a l'esquerra per la B-401, fins a Vallcebre on aparquem el cotxe al costat del seu campanar. 

ITINERARI: Comencem de pujada pel carrer (B-401) seguint la senyalització fins a una pista a l'esquerra que indica ermita Santa Magdalena, passem per Cal Vila i Cal Pons, fins a la Creu de Collell, agafarem a la dreta el camí, enfilem ajudats per les indicacions del PR fins que arribem a l'ermita de Santa Magdalena. 

Ens fiquem de baixada al bosc seguint les marques, creuarem la claror de la línea elèctrica i arribem al Grau de la Mola, on uns metres més enllà, començarem a quedar bocabadats per les impressionants vistes, continuem ja de baixada pels diferents cingles, Grau de la Canaleta, passant pel Pla de la Barrumba, on nosaltres triem per a esmorzar, seguirem al Grau dels Boigs i d'aquí al Grau de les Granotes (fabuloses vistes del pantà de la Baells i la zona de Fígols) Creuarem Cal Menut i de seguida deixarem la pista per desviar-nos al Grau de Jou, passarem al costat d'una creu d'homenatge a un pilot que es va estavellar amb la seva avioneta. 

Resseguim per la cinglera amb compte i de seguida, en un camí que agafarem de baixada, veurem enfront nostre la població de Guardiola de Berguedà sota el Puigllançada, que ens deixés al·lucinats. Continuem pel camí, ara de pujada fins a l'Estelada de Soldevila, un curiós cim (Pel meu parer, no recomano passar a la petita superfície de la roca separada on és la bandera, per perill de caiguda, encara que amb una petita grimpada es pugui arribar) continuem pels cingles, ara amb una visió preciosa al davant, el massís del Pedraforca, planejant passem pel Grau de Sant Climent, i després pel Grau de les Granoteres i passar pel Grau del Moro, enmig d'un petit bosc que passem ja de baixada. 

Arribem al pont de la Foradada i el creuem admira'n la caiguda, allí tindrem un pal indicador que seguirem la indicació en ascens tota la cinglera fins al Mirador de Cap Deig (pot ser, l'única part pesada del recorregut) De totes maneres, les vistes continuen fabuloses. 

Del mirador Cap Deig creuem la BV-401 pujant la pista de la Barceloneta, passarem per la Font i el Pou de la Gota, farem una bona llaçada i continuant fins a una pista a dreta que posa Cal Batlló, Cal Clic, Cal Sastre, abans de la primera corba agafarem un sender a l'esquerra que baixa amb la visió ja propera del poble de Vallcebre, on hem començat aquesta bonica ruta. 

DURADA: 4,30 hores efectives - 5,40 hores total (molt entretinguda, es presta parar)

Tenim com punt de sortida l'aparcament que hi ha al costat del campanar del poblet de Vallcebre, en un dia que ha començat força boirós, però, que a poc a poc, es va obrint, quedant els nuvols uns metres més baix.

El Campanar de Vallcebre és situat al bell mig del poble. És l'unica part que queda dempeus de l'antiga església, que es va haver d'ensorrar i construir de un nou a la decada dels 90, a l'altre canto de la plaza.

Sortim del poble amb direcció Santa Magdalena, sempre pel PR-128 que no abandonarem.

Per poc, però anem per sobre de la boira, en destaca'n també les muntanyes altes del Prepirineu.


Arribem a la Creu del Cullell, on deixarem la pista.


Prenem un corriol que creua el preciós bosc del Boixader fins a arribar a la ermita.


Ermita de Santa Magdalena

La font de Santa Magdalena és molt curiosa ja que te un dipòsit de pedra natural d'on brolla l'aigua. Abans hi acudien la gent dels voltants, por un guarir-se de les berrugues, ja que aquesta aigua diuen que tenia aquesta virtut.


 Grau de la Mola

Els Cingles de Vallcebre al Grau del Sastre, al fons la Serra d'Ensija

Anirem passant per Sobre dels Cingles


Una vegada passat l'indicador del Pla de la Barrumba el camí ens ofereix aquest encantador paisatge.

Tenim sota nostre les antiges localitats mineras de Sant Corneli i Fígols, al fons el pantà de la Baells. Aprofitem aquest lloc per donar compte de les viandes que portem ...

Tenim al costat les muntanyes de Sant Julià de Cerdanyola.


Tosa d'Alp

Arribem a "Cal Menut", un mas que segueix la seva activitat ramadera.El constatem, res més creuar la granja, una bona quantitat de cabres de seguida ens saludaran.


Deixem la pista, seguint pel corriol i ben aviat trobem una creu en memoria d'un jove mort en estavellar-se al 1959 amb la seva avioneta. Al fons, la Església de Sant Salvador del Jou amb la Torre del Moro.

Curioses formes a les pedres dels cingles. Per aquesta banda, passat Cal Menut, en trobarem, petits forats que fa la mateixa muntanya per la erosió, son protegides per fustes, en cal anar amb cura per no caure dins.

Vistes de la localitat de Guardiola de Bergueda amb la pirámide del Puigllançada a sobre.

Vistes del cim del Sobrepuny, en vam pujar el mes passat.

 Passem por sobre de Sant Clemente de la Torre de Foix.

L'estelada de Soldevila que es situada en una roca separada del Cingle, des d'aquest punt, gaudim d'unes excellents vistes.



 El recorregut del PR-128 sempre indicat molt bé.

Abastem el Grau de Sant Climent.


Majestuos sempre, el Pedraforca

El cim del Comabona al Cadí

 Passat el Grau de les Granoteres podem veure a sota nostre el Càmping Berguedà.

Arribant al Grau del Moro podem veure tot el "penya-Segat" que de pujada encara ens queda por fer !

Creuem el pont sobre La Foradada 


A partir d'aquí i en fort pendent, comencem a guanyar alçada resseguint por sobre la cinglera, fins a abastar la carretera de Vallcebre a l'alçada del cap Deig.

Pot ser, aquesta pujada, amb la calor i el que portem, sera la parte més dura de la ruta.


 Passem acompanyats de forats, curioses formacions rocoses i unes vistes magnifiques.

Arribem suats a dalt del Mirador de Cap Deig,  que es troba a tocar la carretera BV-401. Habíem estat en aquest lloc altres vegades, però no va ser el mateix, pujar a peu com ara, que en cotxe !

Vistes de la part dels Cingles de Vallcebre Nord des del Mirador de Cap Deig, una parte del recorregut que acabem de fer.

Una pista, ens portara donant una bona llaçada, al barri de la Barceloneta de Vallcebre, barri de masos de Pagès i camps de pastura molt tranquils. Seguint aquesta pista, passarem també sota la línia elèctrica on es la Font i Pou de la Gota.


Ja el veiem, ens queden pocs metros ja por arribar al poble de Vallcebre, on donarem per acabada aquesta estupenda excursió d'avui.








Garcies i fins a la propera !!!!