dissabte, 25 de juny del 2016

QUERALBS - FONT DE L'HOME MORT - COVA DE LES ENCANTADES - MINA SARAGOSSA - CAMÍ DELS MINERS - VIA DE LES VAGONETES - MINA PEPITA - 2016/06/ 24



Vall d'Estremera

Fabulosa caminada d'alta muntanya on seguirem un itinerari circular que iniciarem a la bonica localitat de Queralbs, per continuar pel famós GR11 que travessa els Pirineus i que nosaltres deixarem al preciós indret de la Font de l'Home Mort. Continuarem en forta pujada fins a la immensa Cova dels Encantats, la mes llarga de Girona, per baixar a la ruta de les mines, visita'n la Mina Saragossa, fen el Camí dels miners, la Via de les Vagonetes i la Mina Pepita, per tornar al punt d'inici. Ruta llarga i amb un bon desnivell, però també de les més boniques del Ripollès.


Powered by Wikiloc

ITINERARI: 

Sortim de l'ampli aparcament de l'estació del cremallera a Queralbs, continuem per la localitat, visita'n l'església de Sant Jaume, on pel seu darrere, agafarem el GR-11. Continuarem per la casa del Plaus i la seva Font i una vegada arribats al pont del torrent dels Plaus, cal estar atents al trencall a la dreta d'un petit corriol no gaire bé indicat. Fem sempre pujada, per sobre del Roc de les Orenetes on també tindrem unes magnífiques vistes, d'aquí enfilats pel GR11 fins a la Font de l'Home Mort.

 Una vegada descansats, pugem per corriol fresat, triant la banda dreta del torrent, amb direcció al Pas dels Lladres, passats uns quinze minuts, tomben a mà dreta (no hia camí) pujant de valent. No serà senzill trobar la cova entre roques, ja que no té cap senyalització, ni tampoc es veu des de lluny. (GPS recomanable)

 De baixada, desfem camí fins a la passarel·la al riu Tosa amb l'indicador al Coll de les Barraques, triarem la pista que prové de Vilamanya fins a la mina Saragossa. Continuem fins al pròxim indicador del Camí dels Miners, que baixa fort a l'esquerre per un caminet de ziga-zagues que porta'n al riu, on el creuarem per un pont metàl·lic.

 De seguida passarem pel que era l'estació inferior del cable aeri, per continuar per la preciosa Via de les Vagonetes amb un bonic panorama. Arribarem de nou a la pista d'anada, on és el GR11, que seguirem fins al poble de Queralbs, donant per finalitzada aquesta interessant excursió.

 DISTANCIA: 16,48 quilòmetres. - DESNIVELL: 860 metres - DURADA: 6,40 hores efectives. (Nosaltres vam dedicar un total de 8,45 hores amb un parell de bones parades al riu i a Queralbs, per gaudir del magnifico dia) .

Iniciem camí al aparcament de la estació del cremallera de Queralbs.

Pugem pels carrers de Queralbs per agafar el GR11 (Avui fira del Pa i de l'oli)

Anem pujant pel GR11

Pasem al costat de l'ermita de Sant Sebastià a les afores de Queralbs.

Roc de l'Orri



Creuem el pont que salva el Torrent dels Plaus

Passem per la casa dels Plaus

Un poc mes a dalt la Font dels Plaus

Cingles de l'Andreu


Un cop voltem unes roques que fan d'excel·lent mirador, arribem a un petit aixopluc de pastor.

Tenim a la vista el Bosquet de la Mantegosa


Salvant un pas protegit al camí, per on es la Bauma del Taronja.

Arribem a la passerella de la Font de l'Home Mort, aquest pont és un punt de pas per anar al Coll de les Barraques, Fontalba o també al cim del Puigmal.

Un poc mes a dalt tenim la Font de l'Home Mort.

Pugem amb direcció la cova de les Encantades fen al principi una mica de ziga-zaga per guanyar alçada i ja després, pujar directe per la Costa de les Tutes.

La cova de les Encantades 
 Coordenades: 42.360917ºN, 2.114200ºE (WGS 84)

La boca de la cova costa de trobar a causa de l'amagat de la seva entrada.

La cova de les Encantades està situada a 2.030 m d’altitud a la falda sud del Puigmal. Té un recorregut de 864 m. i un desnivell de 37 m. El forat d’entrada no denota la grandiositat del seu interior, però és considerada la més llarga de la província de Girona.

Entrada a la cova.  Mes informaciò a http://www.engarrista.com/node/749

Vistes des de la entrada a la cova de Vall d'Estremera, part amb mes alçada del recorregut.

Fem la baixada seguint el riu Tosa.

Aprofitant el magnifico dia de sol, farem alguna llarga parada, al costat del torrent.

Tornem a la passerella per creuar-la i agafar la pista que prové de Vilamanya.


Pista a Vilamanya per on tenim bones vistes els pics de Balandrau i Cerveris.

Mina Saragossa

Aqueste mina d’arsènic (pirita arsenical) fou explotada per la “Sociedad Aurífera de los Pirineos Orientales” des del 1843   A part del recorregut de galeries, una intensa xarxa de petits ferrocarrils de via estreta en dos trams de 4 i 3 km cap a Queralbs per transportar el material, algun petit telefèric, així com la pista forestal existent actualment i que era l’altra via de transportar el material cap la vall de Ribes.

El trajecte sempre partint d’una galeria principal, té un recorregut de més de 435 metres de llargada per dins de la muntanya.

Camí dels Miners

Poc desprès de deixar la mina, un pal indicador, situat a l’esquerra de la pista, ens indica el “Camí dels Miners”. Baixem fen ziga-zaga per davallar ràpidament en direcció al fons de la vall per un corriol en forta pendent que arriba fins al riu.

Arribem a la palanca per creuar al riu Tosa


Passem per on estava situada l'Estació de Descàrrega del cable provinent de la Mina Saragossa i casa desmuntable al 1904.

Anem seguint la antiga Via de les Vagonetes, un recorregut precios.

Ens trobem al mig del camí un gran exemplar d'isard.

Continuem per la antiga via de les vagonetes

La Mina Pepita. Una mina on s´hi extreia ferro a l’any 1900.

El Taga

Arribem de nou a l'ermita de Sant Sebastià

Baixem pels empinats carrers de Queralbs

Pasem per la bonica església de Sant Jaume de Queralbs

Per les seves característiques es poden datar els seus orígens cap al segle XII, fruit de la reedificació sobre la primitiva església consagrada l’any 978. Cal destacar el pòrtic que cobreix el mur sud, compost per sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre cinc columnes, constituint el conjunt un dels millors exemplars de porxo del romànic català.




Vistes del pic de Torreneules des de l'estació de Queralbs on donarem per finalitzada aquesta fabulosa excursió.


Gracies i fins a un altre !!!



diumenge, 19 de juny del 2016

LLUÇÀ - BALMA DELS BOUS - ERMITA DE SANT VICENÇ - CASTELL DE LLUÇÀ - PANTÀ DEL GARET - BALMA DEL GARET - MONESTIR - 2016/ 06/ 18


Castell de Lluçà

Petita caminada pel Lluçanès aprofitant que el seu paisatge està en aquests moments amb uns colors impressionants. Es tracta d'un recorregut molt distret, on pujarem al Castell de Lluçà, element principal de l'itinerari i que dóna el nom a la comarca, doncs per la seva situació estratègica, té unes magnífiques vistes a 360 graus del Lluçanès. També veurem la curiosa ermita romànica i circular de Sant Vicenç, la Balma dels Bous amb el seu immens sostre o el bonic pantà de Garet darrerament molt bé restaurat, entre altres llocs que trobarem. Una ruta curteta, però amb un paisatge fabulós i uns indrets molt interessants.


APROXIMACIO: Per accedir a Lluçà, cal agafar la carretera C-154, que uneix Prats de Lluçanès i Gironella, i prendre a mà dreta (al km 33) la BV-4341 que porta al poble en 4 km (a Prats de Lluçanès s'arriba des de Vic per la mateixa C-154 en direcció a Gironella). Al costat de l'antiga església de Santa Maria de Lluçà, del segle XII, hi ha un aparcament on es pot estacionar el cotxe.

ITINERARI: Arranquem a caminar des de l'ampli aparcament del monestir de Lluçà, baixant per la carretera i desant-la de seguida  per prendre el camí que va darrere la fonda. Continuem per la pista i de seguida albirem l'alzina del Vilaró, un arbre monumental a la bora del camí. Pocs metres després, deixem la pista a l'esquerre, per agafar un sender que baixa entre la frondositat, a la Balma dels Bous i la seva font. Fem la balma sencera amb el seu impressionant sostre, per continuar pel camí, fins de nou sortir a la pista.

 Seguim per la pista, passem per una bonica bassa en un indret molt tranquil, ara pugem al coll, per després baixar fins a la Masia del Castell, en enfront de la casa, tenim el camí per pujar al turó on és l'ermita rodona, de Sant Vicenç i els restes del castell de Lluçà. Abans d'arribar, tenim l'opció de desviar-nos l'esquerre per un sender que ens portés dalt per darrere l'ermita. Baixem ara per la pista fins a la Masia del Castell, per continuar a l'esquerra pista avall. Aviat arribarem a la carretera BV-4341, la qual seguirem fins a la cruïlla que indica el Pantà de Garet. 

Baixem la pista per arribar al bonic pantà que vorejarem pel costat esquerre. Deixem el pantà pujant per una pista, que passa per la balma de Garet, continuem de pujada i albirem un bonic camp amb la casa de Garet, en uns minuts sortirem a la carretera a l'alçada del mas Casanova. Uns metres de carretera i arribem al punt de sortida el monestir de Lluçà.

 Farem per acabar, visita recomenable a l'interior del Monestir de Lluça i un bon dinar a Ca la Filo, a Santa Eulàlia de Puig-oriol ! 

DISTANCIA: 10,30 quilòmetres - DURADA: 3,10 hores caminant 4,10 hores total


La Primitiva

Tornem a tindre un matí amb alt risc de pluja,  però que finalment ens va deixar fer la caminada. Deixem el cotxe l'ampli aparcament del monestir de Santa Maria de Lluçà i iniciem la caminada, agafant el camí que va darrere la fonda La Primitiva.


Camps de l'Alzina

La monumental alzina del Vilaró

Balma dels Bous

Sembli que no es pugui aguantar el sostre



El Vilaró

bassa del rec Miralles




Camps de les Tres Puntes


Mas del Castell


Un bon consell...


Pujem pel petit sender (opcional) que dona al darrere de la ermita de Sant Vicenç.

ermita de Sant Vicenç

Notable edifici, cobert amb perfecta volta hemisfèrica, portal a migdia i un petit absis a la banda de llevant, consta ja el 988, bé que fou reedificat al segle XI. Vam veure una semblada a aquesta, als afores de la Pobla de Lillet.

Dedicada a sant Vicenç, tingué beneficiat propi, càrrec que detingué des del segle XV un canonge augustinià del monestir de Lluçà, i el seu culte és documentat fins a la fi del segle XVII. La capella circular és un dels escassos exemples d'església romànica rodona.


Pujem al Castell de Lluçà


Vistes des del Castell

El castell de Lluçà ha donat nom a la comarca del Lluçanès, altiplà de la regió central de Catalunya. Les restes del castell coronen el turó a uns 850 metres d'altitud. 

Del castell roman algunes parets i una cambra soterrada que mostra indicis de volta. La part del castell que millor es conserva és el mur de la banda nord-oest, d'uns 4 o 5 metres d'alçària, que mostra un bon aparell de construcció i un finestral bilobulat (probablement obra de finals del segle XIII o principis del segle XIV).

Amplies vistes del Lluçanes

Aquí deixarem que el temps passi, sorpresos per les vistes.


Vistes des del Castell del monastir de Santa Maria de Lluçà.

El mas del Castell


Sender al Pantà de Garet 

Pantà de Garet - Reserva Natural Privada

Actualment es pot dir que amb la restauració ha aconseguit un molt bon estat de conservació.
Turó del Castell de Lluçà des de els camps de Garet

Baume del Garet


Mas del Garet



Arribant al punt de inici al monastir de Lluça



El monastir i l'esglesia de Santa Maria de Lluça





Gracies i fins a la propera !!



Algunes distancias des de Lluçà