diumenge, 20 de novembre del 2016

AIGUAFREDA - FONT DELS ENAMORATS – GORG DE LA SORT – LA FRAU – AIGUAFREDA DE DALT – FONT FRESCA - DOLMEN DE CRUILLES – DOLMEN DE CAN SERRA DE L’ARCA – CAN SERRA DE L’ARCA – PUIGSEC – FONT DEL PONTASCO 2016 11 19


El Tagamanent vist des de la Serra de l'Arca

Petita caminada pel Vallès oriental on triem d'inici i arribada la localitat d'Aiguafreda, per resseguir una bona part l'itinerari local PR-C200 i un trosset del GR2, els quals ens portaran per bon camí a fabulosos recons, com l'amagat Gorg de la Sort, l'artístic indret de la Frau o l'estupend paratge de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt. Farem camí visitant també prehistòrics dòlmens com el de la Serra de l'Arca i gaudint de bones vistes del Pla de la Calma i el massís de Tagamanent. Una ruta en tot moment distreta i agradable de fer.


El nostre itinerari d'avui el vam iniciar a la residència La Font d'Aiguafreda, on tenim un espaiós aparcament per deixar el cotxe. De seguida ens trobem la Font dels Enamorats, on veurem a la seva esquerra, les indicacions del PR-C 200 que seguirem, abandonem la zona urbana. Seguim aquest bonic camí on passarem per la Resclosa, indicada a uns 20 metres del camí, a la Riera de Martinet, tornem al camí i de seguida travessarem un petit pont a la riera, on ja veurem més el Gorg de la Sort, aconsellem apropar-se a veure'l. 

Som ja a l'altra banda de la riera i ara ens toca pujar decididament uns metres fins a la pista que ens conduirà al mas de la Frau. Saludem a l'escultor Paco Ballesteros, admirant algunes de les seves obres que trobem al voltant de la casa. Continuem de pujada cap a Aiguafreda de Dalt on podrem visitar l'església de Sant Martí, la Cova de l'ermita, la font i el seu Comunidor entre altres llocs al voltant. 

Continuem per la pista que va a l'antiga Font Fresca, i que també passa per les ruïnes de la casa del Saüc, excel·lent mirador. Ara pujarem per un pedregós sender, passant per la cova de l'infern, fins a arribar a una ampla pista, on ara agafarem en baixada per després tornar al mateix lloc, una vegada hem visitat al Dolmen de Cruïlles. 

Seguim pujant la pista (hem deixat el PR-C200) arribarem a un trencall de pistes que es diu les Quatre Carreteres, triem la dreta deixant a l'esquerre el camí que baixa a Vilargent. Seguim i una vegada passat la línia d'alta tensió, ens desviarem a l'esquerre per una pista en desús que es converteix en un bonic sender. 

Continuem pujant fins a sortir a la pista del Brull GR2, triem a l'esquerra fins al Dolmen de la Serra de l'Arca (indicat). Desfem camí pel GR2 i continuem ara de baixada amb direcció Aiguafreda i amb bones vistes del Montseny. Passem per la casa de la Serra de l'Arca i de seguida per la Balma de la Serra de l'Arca, farem drecera per la Barraca de l'Aragall i arribarem al curiós Molí de Vent a la urbanització. 

Ara deixarem el GR2 traspassant els carrers d'Aiguafreda fins a la Font del Pontasco, on sortirem a la carretera de Ribes i d'aquí fins a l'aparcament de La Font, inici i final d'aquesta excursió.

DISTANCIA: 13,70 quilòmetres - DESNIVELL: 419,00 metres. - DURADA: 4,00 hores, dediquen un total de 5,07 hores. (Ruta sentyalizada)

Iniciem la caminada al Residencial de La Font d'Aiguafreda, situat al costat de la mateixa Font dels Enamorats, amb un xic fresquet de bon matí, resseguirem el PR-C200 a la bora de la riera de Martinet.

Passem per la Font dels Enamorats força coneguda per tota la comarca.

El camí que comencem es força preciós.

 
Ens desviem 20 metres per apropar-nos a La Renclusa de la riera de Martinet

Per la Riera de Martinet. Aquesta riera fa de línia divisòria entre els termes d'Aiguafreda i Seva.

Gorg de la Sort


El Gorg de la Sort vist des de dalt.

Agafem pista cap a La Frau

La Frau

El centre d'art i natura La Frau, és la seu i residencia permanent de les exposicions del pintor i escultor polifacètic Paco Ballesteros, amb un col·lecció de quadres repartits d'arreu del món.

Escultura de Drac, en ferro forjat, al centre d'un estanc a La Frau

La bonica masia de La Frau


Pugem cap Sant Martí d'Aiguafreda

Arribem a Aiguafreda de Dalt

El Comunidor del segle XIII amb la creu al mig, un lloc on aprofitarem per esmorzar.

Vistes des del Comunidor

Aiguafreda de Dalt

El 5 d’agost de l’any 898 el bisbe Gotmar d’Osona, a precs de l’abadessa Emma, filla del comte Guifré I, va consagrar l’església de Sant Martí i fou el centre parroquial d’Aiguafreda entre els segles IX- XIX.

Font Fresca, documentada al any 898

El Sauc

Vistes de Centelles des de Sauc


Pujarem per un sender pedregós, passant per la Cova de l'Infern.

 Dolmen de Cruilles

Període: Calcolític (2200 ac / 1800 ac).
Excavacions: Centre Excursionista de Vic (CEV), el 1917.

Un fabulós sender ens portarà al Dolmen de Can Serra de l'Arca.

Dolmen de Can Serra de l'Arca

Els dolmens montsenyencs que han estat trobats majoritàriament a la Serra de l'Arca, entre Aiguafreda i el Brull, daten del final del Neolític, al voltant del segon mil·leni abans de Crist. Són sepulcres megalítics a l'interior dels quals s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves armes i d'algunes ofrenes.

Vistes del Tagamanent des de can Serra de l'Arca

Vistes al Puigsagordi

Can Serra de l'Arca

Vistes del massís del Matagalls

Balma de Can Serra

Entrem a la urbanització pel Puigsec


El Molí de Vent

Font del Pontasco en Aiguafreda

Deixem la carretera de Ribes per pujar a la Residencia de la Font, punt de inici i final de la nostra ruta d'avui.



Gràcies i fins a la propera !!





diumenge, 13 de novembre del 2016

OLOST - PANTÀ DE LA GAVARRESA - CAMÍ RAL - SANTA CREU DE JUTGLAR - ERMITA DE SANT ADJUTORI 2016 11 12


Església de Santa Maria d'Olost.

Avui decidim fer caminada per l'altiplà del Lluçanès, surtin de la històrica localitat d'Olost, on travessarem per pistes i durant pràcticament tota la ruta, bonics i extensos camps de conreu. Visitarem diversos punts, com ara, el tranquil embassament de la Gavarresa o d'Olost, per continuar fins al poblet de Santa Creu de Jutglar, on visitarem la seva església, tornarem durant una bona estona per la part alta de Codinac, gaudint de bones vistes, per arribar-nos finalment a l'ermita de Sant Adjutori, excel·lent mirador d'Olost. Una bona passejada.


ITINERARI: Comencem el nostre itinerari a la plaça Major d'Olost, on de seguida quedem bocabadats per la magnitud de la seva església. Continuem cap amunt creuant el poble pel carrer de Berga, passant per l'ajuntament d'aquesta històrica població, fins a arribar a la part alta del poble, on hi ha el trencant de can Ciuró, al camí de Sant Adjutori. Triem a la dreta, cap a la font de la Casanova, i ens desviem pel segon trencall a l'esquerre, baixem i de seguida trobem a l'esquerre, indicada per un retol, la Font.

Continuem per la mateixa pista, cap al Reixac, on poc després triarem la pista de l'esquerra, on passarem pel costat d'un dipòsit verd, i ara de baixada fins al trencant del Molí del Reixac, que deixem a la nostra esquerra. Continuem per la pista, creuant el Torrentó, i pujant fins al mas del Reixac, on girarem 180º cap a l'esquerra abans d'entrar, per baixar al Reixagó. Aquí continuarem de baixada per la banda esquerra fins a la presa del pantà de la Gavarresa, per després desfer camí i tornar a pujar al Reixagó.

Seguim per la pista, de nou en baixada cap a l'embassament, on abans trobarem un aparcament i un bonic mirador a l'embassament. Seguim per la pista, ara Camí Ral, passant per encantadors llocs a la bora de l'aigua, fins que arribem a un pont que travessa l'embassament i que ens enfilarà seguint recte, cap al poblet de Santa Creu del Jutglar. Ens apropem al encantador indret de l'església de la Santa Creu. Nosaltres triem desfer camí fins al pont del pantà, ara que també es pot continuar pel Pla de la Casa nova del Reixac, pocs metres abans d'arribar al pont, tombem a la dreta, on són les indicacions dels Plans de Codinac. 

Ens apropem a veure el pantá per aquesta banda. Fem pujada fins a trobar la pista gran, que no deixarem en bona estona, travessant la riera i la masia de la Gabarresa, fins a arribar de nou, a la cruïlla de can Ciuró, on continuarem a la dreta fins a l'ermita de Sant Adjutori. Bonic lloc. A la creu del mirador, baixarem per un enfilat sender, una mica desfet, fins als afores d'Olost, ara ja, travessem els carrers fins a arribar al punt de sortida. 

DISTANCIA: 15,44 quilòmetres. DESNIVELL: 378 metres - DURADA: 3,50 hores caminant - Nosaltres dediquem un total de 4,45 hores.




Iniciem la ruta a la plaça Major d'Olost, justament on és l'església de Santa Maria, en un dia que serà bastant grisos, on les fotos no faran justícia de l'esplendor del paisatge, però on tindrem bona temperatura per caminar. Travessem de bon matí  els carrers buits cap a la zona elevada del poble, on sortirem al camí de Sant Adjutori.

Camí a la Font de la Casanova.

Font de la Casanova

És una de les fonts més conegudes i característiques del municipi, ja que en ella, temps enrera, si havien celebrat aplecs de sardanes i en especial concursos d'amanides i truites en el transcurs de la Festa Major.

Agafarem el camí de l'esquerre on veurem un dipòsit.

A l'esquerre tenim el Molí de Reixac


Pujada al Reixac


Mas el Reixac, després passarem pel Reixagó i allí baixarem cap a la presa de la Gavarresa.

Presa de la Gavarresa

Embassament de la Gavarresa, vistes des de la presa.


Panel informatiu del Pantà de la Gavarresa o d'Olost.

Mirador natural al aparcament

És la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seva fauna.
Es tracta d'un pantà artificial, originat per una presa de dimensions considerables i destinat a l'abastament d'aigua al municipi d'Olost i a usos agraris i ramaders.

Plataforma de pesca al embassament

A la zona s'hi practica la pesca i la caça i és força freqüentada com a zona de picnic.

Pont del embassament

Part estreta del embassament, des del pont.

Pujem Camí Ral cap a Santa Maria de Jutglar.


Vistes del santuari de la Mare de Dèu de Lourdes a Prats de Lluçanes des de Santa Maria de Jutglar.

Santa Maria de Jutglar

Recomanem visitar la plaça de l'església i la Casa Gran, antic punt de reunió dels jurats del Lluçanès.





La esglesia de Santa Maria.
Les primeres notícies sobre Santa Creu són del 984: hi apareix l'església de Santa Creu depenent de l'església de Santa Maria d'Olost (el 1878 esdevindrà parròquia independent). Cap el 1733 es va construir una nova església, la que hi ha avui, uns metres apartada de l'antiga.


Desfem camí i tornem al pantà pel camí dels Plans de Codinac.

Vistes del pantà des de banda de Codinac.




Per els Plans de Codinac.

Riera de la Gavarresa

La Gabarresa

Ara, direcció a la Ermita de Sant Adjutori

Ermita de Sant Adjutori integrada al mas.

L' ermita de sant Adjutori, a 623 m d'altitud, es va acabar de construir el 1717. L'ermita domina tota la vall i, per això, des d'allà es pot contemplar una excel·lent panoràmica del poble.

Mirador a Sant Adjutori. Baixarem per un sender, darrere la creu, per arribar als afores d'Olost.

Solament queda travessar els carrers d'Olost per arribar al punt d'inici i final d'aquesta bonica passejada. No marxarem sense abans passar per la Fonda Sala i degustar el seu recomanable menu !


Gràcies i fins a la propera !!



Segons la llegenda que envolta la construcció d’aquesta església, una família propietària d’Olost, després d’anys sense poder tenir descendència, va prometre que pagaria un campanar si la Mare de Déu de l’Assumpta els ajudava a tenir un fill: van tenir bessons.