dilluns, 2 de març de 2015

SANT LLORENÇ SAVALL - SANT FELIU DE CODINES - SANT CLIMENT DEL FLEQUER - SANT MIQUEL DEL FAI (GR5)


Sant Miquel del Fai

Caminada d'anada pel GR 5 des de la localitat de Sant Llorenç Savall a Sant Miquel del Fai, desviant-nos únicament per visitar l'ermita de Sant Climent del Flequer. Trajecte variat, de pistes amples i petits camins, destacant el sender des de l'entrada a la vall del Tenes, pels cingles del Pere i de Fitó, fins al Santuari de Sant Miquel del Fai. També hi ha la opció de creuar la població de Sant Feliu de Codines per la seva nucli històric o de vorejar com nosaltres hem fet. Val la pena fer la travessa si es té oportunitat de disposar de mitjans de transport. Pel qual no conegui el Santuari, també és molt recomanable visitar-lo.


ITINERARI: SANT LLORENÇ SAVALL - COLLET DE PENJALLOPS - FONT DEL MALPAS - CREU DEL TERME - SANT FELIU DE CODINES - SANT CLIMENT DEL FLEQUER - ALZINA DE LA CREU - CINGLES DEL PERE - CINGLES DE FITÓ - PONT ROSSINYOL -SANTUARI DE SANT MIQUEL DEL FAI


DISTANCIA: 21,40 kms.

TEMPS: 6,20 hores


Esglesia de Sant Llorenç Savall, lloc de sortida de la nostre ruta, abans farem un bon esmorzar per agafar forces al Bar Royal, a la mateixa avinguda de Catalunya. 
La parròquia de Sant Llorenç està documentada des del segle XI. La primitiva església romànica va ser alterada i ampliada al llarg dels segles, especialment al segle XVIII, tot i que la base dels murs és encara d'època medieval. Tanmateix, l'actual edifici es deu bàsicament a la reconstrucció de 1957, després que l'antic quedés destruït durant la Guerra Civil. La façana, decorada amb esgrafiats, recorda les esglésies barroques.



 La Mola



 Sant Sebastia de Montmajor


 Sant Feiu de Codines des de la Creu del Terme. 
El nom de Sant Feliu ja apareix l'any 1059 quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla foren nomenats barons de Montbui pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquests van ser els primers senyors feudals que van ocupar una baronia que s’extenia al llarg i ample d’una extensa contrada a la que pertanyien, entre d’altres, els actuals municipis de Sant Feliu, l'Ametlla del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana. Amb el pas dels segles, Sant Feliu es va constituir en l'enclavament més important de tots els que conformaven aquesta baronia, tant en nombre d’habitants com en producció artesanal. Això va provocar que els habitants de Sant Feliu es plantegessin la independència respecte la baronia de Montbui. Després de molts litigis, i aprofitant una conjuntura favorable, es va obtenir del rei Carles IV, l'any 1793, el títol de Vila a la parròquia de Sant Feliu de Codines, encara que aquesta concessió no va poder ser efectiva fins el dia 8 de desembre de 1799, data en què es van poder reunir els 25.000 rals de billó que es demanaven.

 Ermita de Sant Climent del Flequer
L’advocació d’aquesta ermita,es Sant Climent I, papa i màrtir; aquesta hipòtesi entenem la corrobora i/o reforça l’aplec que el Centre Excursionista Sant Feliu hi celebra cada any, al mes de novembre. Els marquesos de Dou, propietaris l’ any 1776 del Mas del Flequer feren reedificar la capella de Sant Climent , que estava i està avui encara en terres del Mas. La trobem situada a la punta d’una serra, i ens expliquen que s’aixecà l’edifici actual al costat d’una anterior capella, de la que hom presumeix antiga construcció, però que trobem documentada únicament des del segle XV. (BLOG CONÈIXER CATALUNYA)

De xerrada ben dinats, al costat de l'ermita de Sant Climent.



 Vista des del GR5 de Sant Miquel del Fai


 La vall del Tenes, vista de la Madella

Camí cap a Sant Miquel del Fai sota els Cingles del Perer i de Fito, una de les parts més boniques del recorregut.

Per els Cingles del Fitó

Sant Miquel del Fai

El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. Va ser fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del Castell de Montbui, després de rebre en donació dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda l'alou del Fai l'11 de juny del 997[1] la cova on es venera sant Miquel Arcàngel (speleam suam, cum venerandis titulis que infra sunt, quod est sanctum Michaelem Archangelum. El 1006 ja funcionava el monestir com a tal, aprofitant com a església la primitiva de Sant Miquel.
Començà essent un monestir independent, però el 1042 es vinculà a Sant Víctor de Marsella. Al llarg de la història rebé nombroses i importants dotacions, entre les quals Sant Vicenç de Riells el 1043 i Sant Julià de Lliçà d'Amunt el 1148, a més de moltes rendes diverses.
A principis del segle XIV la comunitat es fixà, en un prior, dos monjos i dos beneficiats, però amb el temps anà decaient, fins que quedà amb un o dos monjos, tan sols, i un capellà encarregat de la parròquia annexa. Aquesta parròquia, de primer era a la propera església de Sant Martí del Fai, però es traslladà a l'església del monestir, més ben preparada. Malgrat la decadència que sofria, es féu en aquell moment la gran casa prioral, ja que la decadència era de la comunitat, no de les seves rendes. El 1567 el monestir fou secularitzat i les seves rendes donades a l'ardiaca menor de la catedral de Girona; foren aquesta ardiaques qui en tingueren la possessió, i foren ells qui feren les darrers obres importants: el pont sobre el Rossinyol i l'escala d'accés al monestir que forada la roca (feta el 1592, segons la inscripció que hi consta). Eren ells qui feien de prior, i nomenaven el sacerdot que tenia cura de la parròquia.
El 1832 fou abolit el priorat, i el 1835 va ser espoliat i venut. D'aquesta manera va passar a mans particulars, que a la segona meitat del segle XX i primers anys del XXI convertiren el lloc en un destí turístic important. L'explotació comercial del lloc no ha estat prou curosa, i alguns elements antics han estat destruïts sense cap mena de criteri ni planificació.


 Pont del Rossinyol (sigle XVI)

Sant Miquel del Fai - Gravat publicat en Voyage pittoresque et historique de l'Espagne per Alexandre de Laborde (1806) Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art


Pas de La Foradada

 Salt d'aigua del Rossinyol

Salt del Tenes


Veient el recorregut per on vingut a la altre banda de la vall.

La vall del Tenes


Foto del grup  Senders UECH de aquesta sortida.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada