dissabte, 26 de març de 2016

TORELLÓ - MANLLEU ( VORA TER PEL GR 210 ) 2016/ 03/ 25



Aprofitant el començament de la primavera en què el riu baixa alegre d'aigua, vam decidir fer la travessa lineal del Camí del Ter, entre les poblacions de Torelló i Manlleu. Des del primer moment que ens posem al costat del protagonista, el riu Ter, comprenem la font de vida que ha d'haver estat per a les poblacions que travessa, de seguida quedem impressionats per la vegetació que l'envolta, els seus sistemes de reg i la important implantació del teixit industrial, en definitiva, llocs que tenen en comú l’aprofitament ancestral del riu. Al llarg d’aquest trajecte, també podrem gaudir de diversos punts interessants d’observació de fauna de riu, vegetació i sobretot d’ocells. El seu recorregut és perfectament senyalitzat, formant part del sender de gran recorregut GR 210, amb bon i distret camí, on bé segur, els amants de la natura i del caminar, gaudiran en tot moment.


Powered by Wikiloc



RECORREGUT

Sortim de l'estació de tren de Torelló, a la dreta agafem el carrer de Borgonyà, de seguida girem a l’esquerre pel carrer Industria i l’alçada del carrer Canigó girem a la dreta per tornar a girar a l’esquerra al carrer dels Pins, on baixarem fins a unes escales que ens serviran per albirar el pont Conanglell, el qual el passarem, per creuar el Ter i sortir de Torelló.

Es travessa la carretera BV-5225 per sota el pont i s’entra a l’espai natural de l’Illa de Conanglell a la vora del Ter, anirem seguint-lo el meandre que fa aquest primer tram, passem per la resclosa i antiga fàbrica de Can Tarrés. Ara bé una part molt bonica del riu. Passem l’accés al pont sobre el Ter que duu a la Coromina i es continua cap a la carretera.

Després, el camí remunta sobre la riba i s’allunya de l’aigua. S’arriba al carrer de Sant Isidre, on tenim un perfecte mirador de La Coromina amb una zona de pícnic que aprofitem, passem, per una teuleria al costat de can Buixó. Ara anirem paral·lels a la carretera C-17 amb bona vista de la població de Vinyoles, fins a tornar a la vora del riu, on abans passarem per l'encantadora masia d'Ordeig tot travessant la Farga Lacambra.

Continuem pels tranquils meandres del Ter, passant per l'Illa de les Gambires, de seguida accedir a l’espai natural protegit de Gallifa. Es fa una ziga-zaga i es puja al camí de Gallifa, passant per la font del Peretó, es deixa la masia de Gallifa a la dreta i se supera el promontori de les Rocasses. De seguida, ens topem amb l'observatori d'ocells del Despujol, per després baixar a Cal Guarda. Aquesta part és molt encantadora, travessem el pont del canal i tenim el paisatge d'un immens bosc d'arbres de ribera que ens impressiona.

Seguim el riu i arribem a l'antic polígon industrial, on eren les Filatures Marquet i Filatures Voltregà, actualment abandonades, un poc més endavant ens separem del riu deixant a l’esquerra un trencall, per passar sota la C17. Continuem de nou a la vora del Ter, on passarem al costat de la Casa Forta del Despujol, actual Ajuntament de les Masies de Voltregà, per topar-nos amb l'antiga fàbrica d'Indústries Riva, a la que donarem la volta per sortir a l’antiga carretera a Puigcerdà a l'alçada de Sant Hipòlit de Voltregà.

La carretera se segueix a l’esquerra, passant per sota el Santuari de la Gleva, on es tomba a l’esquerra i es creua el riu pel pont de la carretera BV-4608. Tombem a l'esquerre (180°) per creuar per sota el pont i agafar el camí vora Ter. Seguim sense abandonar el curs de l’aigua, passant per la resclosa i el pont del canal, per després arribar a la zona industrial de la Colònia Rossinyol i el Dolcet. Finalment tombem a l’esquerre deixant el GR, abans de fer una baixada, i arribem travessant uns antics magatzems a l'estació de Manlleu.

DURADA. 4,15 hores sense parades. - DISTANCIA: 16,90 quilòmetres

Agafem el primer tren (festiu) a l'estació de Manlleu, per a després d'uns minuts, arribar a l'estació de Torelló, on començarem la nostra ruta d'avui a la Vora Ter i que ens portés caminant a Manlleu.

Baixem les escales del carrer dels Pins de Torelló. Travessem els 240 metres del Pont de Conanglell que salva el riu Ter i que ens fa sortir dela localitat de Torelló.

Començem a caminar per la vora del Ter.

Can Tarrés

El vell molí del Ter cedeix el lloc a aquesta fàbrica. 1859: Ramon Tarrés Saderra i Josep Tarrés Baucells posseeixen l'antic casal, que destinen al treball del cotó. 1861: s'engrandeix la presa del molí i aquest es converteix en un establiment industrial. 1866: comença, al casal que va ser dels Tarrés, la raó social Josep Espona, la qual es dedica a la fabricació de teixits anomenats moletons i anglesines. 1869: incendi. 1871: s'introdueix la filatura. 1899: es trasllada la fàbrica a Gràcia i després, el 1902, a Sant Joan de les Abadesses. És substituïda per la societat Font Germans. Més endavant formarà part de l'empresa Gossypium, que tancarà la fàbrica als anys noranta del s. XX.

Els bonics Meandros de Conanglell

Hortes de Conanglell

A l'alçada del Molí de La Coromina


Pont de la Coromina

El pont de la Coromina vist des de dalt del camí.


A la alçada de la Coromina

La Coromina

La Colònia de la Coromina és 01:00 colònia tèxtil de Torelló (Osona). Consta d'1 fàbrica, Habitatges para los Treballadors, la torre de l'amo i 1 església, elements inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. L'església és una obra eclèctica de l'any 1906 de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. La colònia pren el nom de la masia la Coromina, casa pairal de Josep M. Pericas.

Carrer de Sant Isidre, bona zona de pícnic que aprofitarem.


Vistes de la Serra de Sobremunt passat Can Boixó.

Vinyoles amb la esglessia de Sant Esteve

Mas Ordeig, de la Farga d'Ordeig. Al costat la Farga de Lacambra en funcionament.

En 1808, en plena ocupació napoleònica, Francisco Lacambra Tarradellas, nascut a Sabadell, crea una petita fosa familiar de coure al barri de la Barceloneta. Es fabricaven objectes de coure i de bronze, com ara claus, olles, campanes, canons i altres productes per a la marina de vela catalana. Al final de la dècada de 1830, un dels fills del fundador, aprofita la situació estratègica de la fosa al costat del port de Barcelona pera iniciar-se en el comerç a l'engròs de metalls i de reciclats. L'any 1844 l'empresa es converteix en un dels principals proveïdors de coure de la Casa de la Moneda de Barcelona.
L'empresa en 1850 es trasllada a les Masies de Voltregà. Lacambra fa construir una farga de coure al costat del riu Ter per aprofitar l'energia hidràulica, en un antic molí situat a les Masies de Voltregà, el molí d'Ordeig. La farga comença amb el nom Farga d'Ordeig, però es consolida com La Farga Lacambra.



La primavera !!!

Travessem el torrent de Vinyoles

Sortim dels terrenys d'Ordeig


Alt de Can Redortra

El Ter a l'alçada de Can Redortra



El Ter a prop de Gallifa

Illa de las Gambires

El meandre de l'illa de les Gambires és un ecosistema fluvial complex de gran importància, típic del curs mitjà dels rius mediterranis cabalosos. En aquest punt es localitzen diversos espais, com poden ser illes, prats que s'inunden temporalment.


Observatori d’ocells

Una atalaia magnífica per observar tota mena de fauna aquàtica, especialment bernats pescaires, corbs marins, ànecs collverds, gavians argentats, blauets, etc. 

Vistes del bosc pel Meandre de Gallifa

Canal de Gallifa

Meandre de Gallifa (zona pícnic)

La lentitud amb què el riu Ter travessa la plana de Vic afavoreix la creació de: Meandres: revolts molt pronunciats del riu i Illes: espais molt valuosos perquè, en ser poc accessibles, mantenen un bon estat de conservació. Això facilita que hi habitin moltes espècies animals, sobretot ocells, que hi poden trobar refugi per criar.

Bosc de arbres de ribera a Gallifa (arbres autòctons com el vern, el saule blanc, el gatell i el freixe de fulla gran)



Per sota la C-17

Casa Forta del Despujol, actual Ajuntament de les Masies de Voltregà.

Aquesta casa pairal data del s. XVII-XVIII i va ser concebuda com a habitatge residencial, ha estat un mas que ha conservat el mateix llinatge d’ençà de 1180. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Industrias Riva

La Fàbrica textil s' instal·la a St. Hipòlit de Voltregà a principis del segle XX (al 1925) després de que la fàbrica “La Gleva” passés a anomenar-se Industries Riva, S.A. El motiu, es que les terres estan situades al costat d ' un dels rius més importants de la Comarca, el riu Ter. D 'aquesta manera, esdevindria un lloc idoni per produir energia hidràulica, que aquesta, faria moure els telers i la resta de maquines de la fàbrica per aconseguir produir molta més producció i no obtenir tantes pèrdues en producció d’electricitat.

Per a St. Hipòlit de Voltregà

Santuari de Mare de Déu de la Gleva

Per veure mes: http://www.lesmasiesdevoltrega.cat/lesmasiesdevoltrega/turisme/llocs-d-interes/santuari-de-la-gleva

Pont de la Gleva

Canal de Corominetes

Resclosa

Per sota la C-17 a la alçada de la Casa Nova del Ter.

Travessem la Colonia Rossinyol

La primera referència que es té de la Colònia Rusiñol, antiga Can Remisa, és de l’any 1845, quan Josep Dulcet compra els terrenys per a edificar la colònia. L’empresa de Josep Dulcet, «Dulcet i Lines», també compra l’any següent els drets d’aigua, indispensable per a la indústria. El 1857 l’empresa ja treballa com a filatura i els treballadors disposen de 8 casetes per a viure-hi.
El 1877, després d’un període de crisi i de la mort del fundador de la societat, Can Remisa és embargada. Dos anys més tard passa a mans de Jaume Rusiñol, que era qui subministrava cotó a la fàbrica i n’era el principal creditor, i qui li dóna el nom de “Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.

Ver mes en, http://www.caufaluga.com/catala/historia.html

Platja del Dolcet

La platja del Dolcet és un espai molt gran que abasta l'espai del costat del riu, el parc infantil fins a arribar a la colònia Rossinyol. Hi ha una gran varietat de vegetació i fauna fluvial, fet que permet dur a terme activitats lúdiques i didàctiques relacionades amb el medi natural (flora i fauna).

Per la zona del Dolcet

L'actual edifici es va construir a partir del 1918. Abans, però, existia ja una fàbrica que estava situada al mateix lloc i que data de mitjans del segle XIX. A principis del segle XX els propietaris son P. i J. Comas, que també tenien can Llanes. L'any 1909 hi treballaven 205 obrers. L'empresa Llobet i Guri la va comprar juntament amb can Ramissa, d'on només s'aprofitava el salt d'aigua, l'any 1918. Posteriorment va pertànyer a Tecla Sala, després al Grup Castells i als anys setanta la va adquirir l'Estat, que va sanejar l'empresa per tornar-la a vendre el 1979 al grup Gossypium, que tanca la fàbrica el 1991-1992.

Resclosa de la Teula

Albirem el pont de la RENFE travessant el Ter, senyal de què tenim a prop l'estació de Manlleu.

Arribada a l'Estació de Manlleu

L'estació de Manlleu va entrar en servei l'1 d'agost de 1879, amb l'obertura del tram entre Vic i Torelló de la línia de Granollers a Sant Joan de les Abadesses, construït per la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses.

A l'estació de Manlleu finalitzem la nostra ruta d'avui, a la que hem dedicat més de cinc hores de temps gaudint d'un recorregut que ha sigut molt distret.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada