dilluns, 16 de maig del 2016

TINES DE LA VALL DEL FLEQUER - BALMA ROJA - ELS ERMITANETS - FONT DE CANELLES - PUIG GILI - EL FLEQUER - SANT PERE D'ORISTRELL 2016/ 05/15


Per les Tines del Ricardo

Petita caminada circular per la vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, situada a la comarca del Pla de Bages i dins el Parc Natural Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que ens ofereix la possibilitat de visitar un bon conjunt de les antigues tines que encara es conserven. Unes construccions de pedra en sec, aixecades enmig de les vinyes per a l'elaboració del vi, i que es varen utilitzar durant els segles XVIII i XIX, en unes èpoques de màxima explotació de la vinya a Catalunya. La ruta és molt entretinguda i variada de paisatge, passant per la part baixa de la vall on són les tines, com pujant a la part alta de la Serra de Puig Gili, amb unes magnífiques vistes.

Powered by Wikiloc

APROXIMACIÓ: Comencem la ruta al quilòmetre 4,2, de la BV-1124, que va del Pont de Vilomara a Rocafort; on veurem una pista amb indicador de fusta, que posa "TINES DEL FLEQUER", continuem uns metres per la pista i arribarem a un petit aparcament per 10 cotxes. Punt de sortida i arribada.

ITINERARI: Continuem ara caminant per la pista cimentada i arribarem a una bifurcació, prenem doncs la pista a mà dreta direcció a les Tines del Flequer. Seguint la ruta, i aviat a una corba tancada, arribarem a les primeres tines, les Tines del Bleda, un conjunt amagat dins del bosc, format per dues tines i les seves corresponents barraques. 

Continuem per la pista i de seguida trobem a mà dreta una bona barraca de pedra, travessem el torrent i en poc temps arribarem a les Tines del Tosques, és conjunt de quatre tines amb les seves barraques de grans dimensions a la base i on podrem observar els brocs, que es feien servir per poder buidar el contingut de les tines. 

Anem bordejant la muntanya per un sender on trobarem un antic Dipòsit de Vinya, és una petita cisterna de captació d'aigua, no triguem amb arribar a les Tines de l'Escudelleta, pot ser, el grup de tines més espectacular de tots. Són onze tines circulars, amb les seves corresponents barraques forma'n un bonic conjunt. Continuem pel torrent i trobem les Tines d'en Ricardo, és un conjunt de set tines que descobrim per la seva banda vertical, donant una bona espectacularitat visual. Continuem per un moment a la banda esquerra del torrent, per pujar a unes altres tines que estan al costat del camí que va al Mas de can Flequer. Per això es diuen, les Tines del Camí del Flequer. Desfem camí per tornar a creuar el torrent i agafar la pista a mà dreta, i que a poc a poc va fent pujada.

Trobem una primera bifurcació i agafem a mà dreta, després, una segona bifurcació a mà esquerra d'una pista en desús que finalitza en un corriol de forta pujada fins a arribar gairebé a la carena de la serra del Puig gili. Fantàstiques vistes. Seguim un camí que ressegueix la carena, fins a trobar-nos amb una pista que agafarem amb forta baixada, en una corba pronunciada tenim el trencall l'esquerre on és la Balma Roja una balma molt amplia que es devia fer servir de corral, amb tines i la pedra d'una antiga premsa de vi. Desfem camí i continuem de baixada, trass passar un encreuament recte, arribarem a les ruïnes Els Ermitanets, sobre un cim, amb bones vistes i que semblen les ruïnes d'un castell. Es tracta d'un grup aïllat, de dues tines amb dependències adossades.

Tornem a l'encreuament i continuem a la dreta fins a desviar-nos a l'esquerre per un camí poc fressat per on passarem al costat de la font de Canelles. La font es troba dins d'una cova obrada extraordinàriament construïda. Continuem pel corriol tot dret amb forta pujada fins a arribar al cim del Pui Gili, amb unes bones vistes. (cim planell)

Ara baixarem per un corriol molt poc fressat, on haurem d'estar molt atents de no despistar-nos (donem gràcies a les fites de pedra, camí perdedor), passarem per la Placeta de les Bruixes, on agafarem una pista en pujada fins al Mas Can Flequer, el qual dóna nom a la vall, aquí també tenim tres tines al costat de la casa. Al costat de l'antiga bassa, puja un corriol que donés a una pista, que ens portés a Can Dragó punt alt, de baixada passem per una bonica barraca de pedra, més endavant, passada una bifurcació a la dreta, a dalt d'un petit turó, trobem la petita ermita de Sant Pere d'Oristrell, de l'any 1858. Baixem a Can Oristrell i continuant per una pista de ciment, per arribar al punt de sortida de la nostra excursió.

DISTANCIA: 16,28 quilòmetres - DURADA: 4,45 hores en moviment i 6,10 hores total (molt entretinguda) - DESNIVELL: 666 metres. (l'ús del GPS és de gran ajuda)

Sortim del aparcament per una pista cimentada amb Cal Bitó al fons.

La vall del Flequer amb el Puig Gili al fons.

El sender SL-C 52 recorre les tines. Hi localitzarem penells informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu, funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració del vi.

les Tines del Bleda

Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya que mésvinya tenia plantada i la que més vi produïa. L’any 1860 el 64 % de les terres conreades eren de vinya; i més que se’n va plantar quan la plaga de la filoxera va matar els ceps de les vinyes franceses 1868.

La major part dels boscos del nostre municipi van ser plantats de vinya. No importava que el terreny fos muntanyós, els pagesos hi feien marges de pedra seca per tal de poder plantar els ceps a lesfeixes formades i aprofitar cada pam de terra. Amb pedra seca també construïen les barraques per guardar-hi les eines i aixoplugar-se.

Com que el terreny era molt costerut i els camins dolents, per poder realitzar la verema i fer el vi en millors condicions, els pagesos van construir les tines a la mateixa vinya, lluny de la masia tal com era habitual.


Funcionament de la tina

De tines en podem trobar d’exemptes o bé formant conjunts, i acostumen a tenir annexionades unes barraques, també de pedra seca, amb la boixa, o sigui una pedra tallada, generalment quadrangular, amb un forat que feia de brocper tal de poder buidar el vi de la tina.

Interior de la tina

les barraques

Arribem a les Tines del Tosques

les Tines del Tosques

penells informatius



Pel camí trobem el Dipòsit de Vinya, petita cisterna de captació d'aigua.


les Tines de l'Escudelleta



 

Elaboraciò del vi


Arribem a les Tines del Ricardo



 
Deixem les Tines del Ricardo i travessem el torent

Tines del Camí del Flequer

Pujem cap a la carena de la Serra de Puig Gil

Una forta pendent ens portara dalt de la carena

La Solella de les Monges

El Flequer vist des dalt de la carena, per on passarem després.

Camí de la carena

Vistes de Manresa


Deixem la pista de baixada en una bifurcaciò, on tenim una corba pronunciada, uns metres i trobem Les Tines de les Balmes Roges. La situació d'aquestes tineses singular perquè aprofiten el sostre de una gran balma. Podem veure dos construccions; un amb dues tines i una altra tina solitària en un recinte que sembla haver-se fet servir per tancar el ramat. Tambè podem trobar una pedra que feia de base d'una premsa.

Baixem de la Balma Roja

El Farell
El mas Farell es va construir dalt del cim situat a la confluencia dels torrents de Matarrodona, Puigdoure i l'Infern. El mas va ser amurallat en el segle XVII. Els Farell van adoptar aquesta protecció per evitar els atacas dels bandolers que actuaven en el molt proper Camí Ral de Barcelona a Manresa.


Ja veiem Les Tines dels Ermitanets

Les Tines dels Ermitanets
Es tracta d’una antiga casa de pagès del terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, avui en ruïnes, però en resten encara dues tines, que val la pena observar.


De tornada tenim al Puig Gili en front que encare el tenim que pujar.

Font de Canelles

Aquesta font està situada a migdia del Puig gili, en el punt de separació entre el terme del Pont de Vilomara i Rocafort i el de Mura. És digne de veure per la seva majestuositat.

Fem cim al Puig Gili, amb unes magnifiques vistes

Des de dalt veiem Les Tines dels Ermitanets que acabem de deixar



El Flequer


Les Tines Mas del Flequer

Deixem el Flequer i pujem de nou muntanya per agafar la carena que va a Sant Pere d'Oristrell.

Anem per la carena i anem trobant consruccions de pedra


Sant Pere d'Oristrell

El lloc d'Oristrell apareix citat des del 966 com a "villa Ullestrello". L'església apareix esmentada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre. Es trobava dins l'antic terme del castell de Rocafort i es creu que no degué passar de ser una capella rural sota la dependència de la parroquial de Santa Maria de Rocafort.


Baixem uns minuts i  trobem el poblet d'Oristrell

Trobem la pista cimentada que ja baixa fins a l'aparcament, on donarem per finalitzat aquesta bonica excursió.



Gracies i fins la propera !!!











1 comentari:

  1. Estáis imparables! Vaya salida más guapa! Y además parece muy interesante y entretenida :)

    ResponElimina