dijous, 2 d’abril del 2015

CABRA DEL CAMP - MIRAMAR - LA COGULLA - LILLA - VILAVERD 2012/04/15



Arribant al poble de Vilaverd, avans de creuar el riú Francolí.


Estupenda caminada pel GR7 passant pels termes comarcals de l'Alt Camp i la Conca de Barbera, gaudint durant la ruta d'un paisatge diferent, on també podrem visitar viles amb un patrimoni arquitectònic d'interès. Entre els destacats està el de Miramar, nucli de població de Figuerola del Camp, amb unes vistes impressionants, Lilla, població de Montblanc, amb la seva església i la bonica població de Vilaverd a la bora del Francolí. També pujarem al punt alt de La Cogulla on també gaudirem d'un fantàstic panorama visual. La ruta la vam fer amb els nostres companys de la UEC d'Horta. Recomenable.



DISTANCIA: 20,60 kms.    -   TEMPS: 6,30 hores



Començant la caminada, pels carrers de Cabra del Camp.

Passant per Els Jordans.

Desviament direcció Miramar i Figuerola del Camp.

Castell de Prenafeta.



Un petit descans per fer agrupament. Coll de Prenafeta.


A l'esquerra el cim del Tossal Gros.



Arribant a Miramar, del municipi de Figuerola del Camp, al fons el cim de La Cogulla.

Església de Sant Mateu de Miramar.

Mirador a l'esglesia de Sant Mateu de Miramar.

L'església de Sant Mateu de Miramar ha estat modificada al llarg dels anys. Avui aquest agregat està despoblat, no ens queden restes del castell però en canvi aquesta església romànica està en molt bon estat. Malgrat no trobar-se documentada, el tipus de construcció permet inscriure-la en un estil romànic aproximadament del segle XII. Havia estat església parroquial agregada a Prenafeta, municipi del que formava part.

Panorama des de la església.

Deixem Miramar enrere i anem pujant a La Cogulla.

Cim de La Cogulla 785,60 m.

Amplies vistes des de La Cogulla, a l'esquerra la població de Montblanc.

 Anem baixant per un estret sender al bosc, cap la poblacio de Lilla.

Lilla

Plaça Major de Lilla, amb l'Església Sant Joan Evangelista, que va ser edificada en el segle XIII, tot i que és documentada a Lilla al segle XI amb el nom d' Alilla.

Deixem el poble de Lilla.

Direcció Vilaverd

Darrere i molt dalt, queda ja el cim de La Cogulla.

Pont del AVE (Tarragona-Lleida), que entrebesarem per sota.


 Per la zona de Les Fontetes.

 Camps a la bora del Francolí.


La primavera es fa sentir als camps.

Entrem a la població de Vilaverd, creuant el pont d'Argüelles, que salva el riu Francolí.

Salt d'aigua a Vilaverd

Els molins fariners hidràulics aprofiten la força produïda per la roda hidràulica, que és impulsada per un corrent o salt d’aigua, per això es situen sempre als llits dels rius i torrents amb cursos d’aigua més o menys constants. A la Conca de Barberà els cursos d’aigua no són gaire abundosos i el cabal del riu és estacional, això feia difícil moure el molí directament amb l’aigua que baixava pel riu. Per aquest motiu, molts molins comptaven amb una bassa on anar acumulant l’aigua fins que en disposaven de la quantitat necessària per a la mòlta; i altres utilitzaven la gravetat mitjançant una séquia. L’aigua del riu era desviada a través de peixeres, rescloses o preses i després era conduïda per les séquies per regar les hortes o per fer funcionar els molins.

El Safareig de Vilaverd

Els safareigs eren espais públics i alhora de relació entre les dones del poble, on es comentava tot. Es tractava d’una activitat molt habitual en aquella època, quan l'aigua no era un element normal a les cases. Els antics safareigs de Vilaverd estaven a la vora del riu Francolí i eren alimentats per la font del riu. Després s’instal•laren al costat de l'església, on encara existeixen avui dia, i l'antic safareig quedà per rentar la roba dels malalts fins que els últims aiguats de l'any 1994 se l'emportà.

Esglesia de Sant Martí a Vilaverd

Documentada des de 1193, l'església de Sant Martí conserva en bona part l'estructura romànica, de la segona part del segle XII, malgrat els afegits i reformes posteriors. Originalment era un temple de nau única, coberta amb volta de canó, que s'ha conservat en els seus primers trams. Posteriorment, ja en època gòtica, l'església va ser ampliada amb un creuer, la sagristia i diverses capelles.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada