dilluns, 5 de juny del 2017

L'ESQUIROL: SOBIRANES - ST MIQUEL DE SOREROLS - STA CÌLIA - LA SARMENT - ST BARTOMEU SES GORGUES - CARENA DEL VIVER -2017 06 03


Sentíem curiositat per conèixer la banda de Santa Cília al pantà de Sau, pot ser, la part menys visitada de la zona, i vam aprofitar per fer aquesta llarga caminada, d'exuberant vegetació i fabulós panorama, que ens portarà a bonics indrets com el de Sant Miquel de Sorerols, Santa Cília, la Sarment i Sant Bartomeu de Sesgorgues, sempre acompanyats del bonic paisatge que ofereix el pantà de Sau.


ITINERARI: Iniciem aquesta ruta a la cruïlla de carreteres que hi ha al km. 4,5 de la carretera BV-5207 de l'Esquirol a Tavertet, on tindrem un bon espai per deixar el cotxe. 

Comencem a caminar per la pista fonamentada, passarem al trencall de Sant Bartomeu de Sesgorgues, que serà per on tancarem el bucle d'aquest recorregut, continuem i de seguida agafarem un trencall indicat a l'esquerra per arribar-nos al Pla de Tresserra i que tot seguit ens portarà a la cruïlla del mirador de Sobiranes, bones vistes. Seguim uns metres i passem pel mas de Sobiranes per poc després arribar-nos al Collet de la Creu, una bifurcació on triem a la dreta cap a l'ermita de Sant Miquel de Soserols, bonic indret. 

Fem tornada a la pista donant un revolt (podeu també desfer camí) i seguim per la Serra de Santa Cília, abans de baixar, trobem a l'esquerra un bonic mirador marcat amb una fita de pedres. (Val la pena apropar-se) baixem i trobem altre fita cap a Santa Cília (ruïnes) i un impressionant mirador. Desfem camí per arribar-nos a la cruïlla i triem a la dreta en baixada per un bonic corriol que ens porta a la Sarment, on tindrem bona vista del Parador de Sau. Seguim per la pista fins al trencall, on ens apropem al cingle del Grau per tindre bones vistes del pantà de Sau. 

Seguim la pista vorejant el pantà gaudin de les vistes i de sefuida ens trobem les masies de Baucells (en ruïnes), les Valls, el Villaret de Baix, el Villaret de Dalt, el Moner, per poc després arribar-nos en pujada a l'ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues, un petit indret molt encantador. Seguim per la pista fonamentada, el tros més pesat de la ruta, fent la Carena del Vilar, que passant un tres kms. i mig, arribarem al punt de sortida de l'excursió. 

DISTANCIA: 18,20 quilòmetres – DURADA: 5,00 hores caminant, nosaltres dediquem un total de 5,52 hores – DESNIVELL: 511 metres. (Una vegada fet, aquest recorregut el recomanaria fer-lo en sentit contrari, per fer al principi els 3,5 kms. mes pesats, que nosaltres hem fet al final) 

  Iniciem ben aviat la ruta en aquest punt, on és la cruïlla de carreteres que hi ha al km. 4,5 de la carretera BV-5207 de l'Esquirol a Tavertet.

Un cartell informatiu ens indica la Xarxa de Senders de la Vall de Sau i Collsacabra, justament on deixem el cotxe.

Deixem pista i prenem un sender per Trasserres

Pel Pla de Trasserra

Farem tot el recorregut en solitari sense creuar-nos amb ningú.

Aribem al mirador del camí de la Sobirana, on al ser aviat, el pantà ancara esta tapat per la boira. Vistes del Puig de la Força i al fons Les Agudes i el Matagalls.


 Turó del Castell, als Cingles de la Bala de Tavertet 

Anirem trobant molta vegetació al llarg del camí

El turó del Castell de Sorerols, per on pasarem al seu costat

El castell, en ruïna, és conegut també per "Castell de Sobiranes", es troba a curta distància del Mas Sobiranes. Malgrat el seu dolentíssim estat de conservació, es pot observar avui dia, algunes restes com parts de murs, que delaten l'ús d'uns carreus irregulars, al igual que les filades.

Al fons, ancara la boira al pantá, des de la Sobirana

Per la Creu del Castell, on ens desviarem al camí de l'ermita

Tenim a la vista l'ermita de Sant Miquel de Sorerols

L'indret que envolta a l'església és preciós, val la pena fer-li un volt.

Ja constància de la vitalitat de l'església durant els segles XI i XII amb la pesta negra, el cens que havia arribat a tenir 25 famílies es reduí a dues. Al segle XIV, degut a la despoblació, passà a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet. El fogatge de 1553 del terme i quadra de Sorerols dóna la relació de 7 famílies.

Vistes des de dalt l'església

Al 1956 s'inicià la restauració de la capella, que és un dels millors exemples del romànic a Osona.

Baixem un poquet cap a la Bora Fosca i ens trobem amb aquesta parella.

Fem un revolt per Sorerolls, per un camí atapeït i en desús.

Sortim de nou al camí, direcció a Santa Cília.

Estem a la Serra de Santa Cília i ens desviem un moment del camí per arribarnos a un bonic mirador. Podem veure el Morro de l'Abella i al fons el Molí Bernat.

Tenim la vista del pantá de Sau i el Puig de la Força

Baixem cap a Santa Cília penetran a la boira del pantà.

Vistes del pantá de Sau des de Santa Cília

Vorejem el Turó de Santa Cília per un bonic corriol

La Sarment

Des de dalt del cingle del Grau tenim un altre vista del pantà de Sau

Es veu que és època d'estar en parella


Vistas al Parador de Vic

Anem travessant els camps de la Sarment

 Les pedres de la Bora Fosca, un indret per tornar un altre dia.


Anem vorejant el pantà amb un bonic panorama, al Baucells


Vistes des de Roca de les Valls

Pel Villaret de Baix

El Barretó


Passem per una zona boscosa i humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls.



Iniciem el que será una bona pujada, ja fins al final.


Arribem a Sant Bartomue Ses Gorgues

El campanar d'espadanya reconvertit en torre

El temple existia ja el 1072. Originàriament era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s'uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s'uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts. Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687. El 1855 recobrà la independència parroquial (tenia aleshores 200 h). L'església és en part romànica (s XII), però fou ampliada i reformada el 1769.

El temple i el petit cementiri annex, forman un lloc realment encantador.

Ara ja ens quedarà fer una pesada pujada de 3,5 km passant pel Vilar i travessant la Carena del Viver, per finalitzar aquesta excursió d'avui.


Gràcies i fins la propera !!!



El Pla d'Aiats




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada